Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a historiador,…

Vida i obra Catedràtic d’història contemporània i membre de la Companyia de Jesús, estudià a les facultats de Teologia d’Oña i d’Innsbruck Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1951-56, on es doctorà el 1957 amb una tesi de geografia urbana, dirigida per Manuel de Terán, que fou publicada amb el títol de Burgos La ciudad marginal de Castilla 1958, i que Jaume Vicens i Vives ponderà com un “ libro ejemplar no solo por la labor de investigación sobre materiales geográficos y archivísticos, sino especialmente por la modernidad de su método ” Indíce Histórico…

Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos casos, però, darrere de l’interès…

Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que tienen sus…

Religiós dominicà, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València Entre els seus escrits cal esmentar Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort en el convento de…

Nascut en el si d’una família pagesa, el 1934 ingressà als cursos de magisteri a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya on estudià amb beca fins que s’incorporà a la seva lleva en esclatar la Guerra Civil Espanyola, on participà com a milicià de cultura Després de la guerra fou depurat 1940, i es veié obligat a deixar l’ensenyament Malgrat tot, amplià els estudis i es llicencià en història antiga el 1942 Aquest mateix any, a Montblanc, obrí una acadèmia on s’impartien classes de comerç, idiomes i primer i segon ensenyament Però el 1943 fou denunciat per motius polítics i hagué de…

Mestre d’instrucció pública i professor superior de primer ensenyament És autor de les obres Epopeya infantil 1875, Martirio de los Santos Patronos de Alcira, Bernardo, María y Gracia 1880 i Historia de los ilustres mártires, Bernardo, María y Gracia 1880, les dues darreres escrites en commemoració del setè centenari del martiri dels patrons alzirenys També escriví un Vocabulario valenciano-castellano s a i una Historia de Alcira inèdita que tenia pràcticament acabada el 1880 Participà en la Corona poètica teixida en honor de la Musa del Xúquer 1887 en homenatge a Josep Bernat i Baldoví…

Llicenciat en història i ciència per la Universitat de Harvard 1960, i màster en àrab per la Universitat de Columbia 1963, el 1968 es doctorà en història a la Universitat de Harvard Aplicà als estudis d’història de la ciència i de la tècnica el mètode comparatiu desenvolupat per l’antropologia cultural nord-americana d’inspiració funcionalista L’eix conductor de les seves recerques ha estat sempre la difusió diferencial dels coneixements científics i tecnològics, i la seva relació amb el canvi social i cultural Tres temes han centrat el seu treball la difusió de les tècniques tradicionals de…

Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i fou ordenat el 1887 El 1916 escriví Historia de las misiones dominicanas de Tung kin 1927 Del 1930 al 1940 residí a Roma, on treballà en el procés de beatificació de 1300 màrtirs a Tonquin Fou director de la revista Misiones Dominicanas Lectures PEREA SIMÓN, E “Riudomencs per a la història Marc Gispert i Forcadell”, Lo floc , 29, 1981, p 24

Fill d’Agustí Gisbert Columbo, dedicà bona part del seu temps a completar la magna obra que havia iniciat el seu pare sobre la història de la seva ciutat natal, que s’edità entre el 1901 i el 1903 amb el títol Historia de Orihuela Consta de tres volums el primer comprèn des de la prehistòria fins allò que l’autor anomena l’“Orihuela castellana” 1242-96 el segon, “desde la sumisión de Orihuela a Aragón” 1296-1364 a l’“Orihuela aragonesa y valenciana” 1364-87, i el tercer, de l’any 1364 al 1387 L’obra fou reeditada en edició facsímil a València el 1994 També és autor de diversos estudis sobre…