Resultats de la cerca
Es mostren 1701 resultats
Joan Artigues i Ferragut
Historiografia catalana
Arabista.
Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España
Joan Mercader i Riba
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època moderna.
Vida i obra La seva tasca investigadora se centrà en l’estudi de la implantació del marc institucional del règim napoleònic a Catalunya i a Espanya, i en la instauració de la Nova Planta al Principat imposada per Felip V arran del desenllaç de la guerra de Sucessió En la seva formació, hi influïren la vinculació del seu pare a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera –entitat de la qual fou vicepresident– i un oncle seu Joan Riba Faura, industrial blanquer i home de significada actuació política com a militant de la Lliga Regionalista L’origen de la seva vocació historiogràfica cal cercar-lo,…
Francisco Manuel de Melo
Historiografia catalana
Militar i escriptor portuguès en llengua portuguesa i castellana.
Vida i obra Fill de pare portuguès i mare castellana, s’educà a la cort reial a Madrid Emprengué la carrera militar dins de diverses formacions portugueses Intervingué en la repressió dels avalots d’Évora del 1637, potser com a agent del comte duc d’Olivares El 1639, enviat al front de Flandes, escapà al desastre espanyol de les Dunes En retornar a Espa-nya, fou nomenat assessor del marquès de Los Vélez en la campanya de sotmetiment de Catalunya des-prés de la revolta del juny del 1640 Participà en les accions menades per Los Vélez fins que, poc després de la revolta portuguesa de l’1 de…
Michael R. McVaugh
Historiografia catalana
Medievalista i historiador de la medicina nord-americà.
Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou coeditor de l’ Opera Medica…
Antoni Arribas i Palau
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi doctoral La conquista de Cerdeña , i començà els seus estudis com a medievalista El 1954 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i des del 1964 ocupà la càtedra de prehistòria i etnologia de la Universitat de Granada, on creà la revista Cuadernos de prehistoria de la Universidad de Granada El 1979 fou nomenat catedràtic de prehistòria de la Universitat de Palma de Mallorca Anteriorment, ja havia realitzat diferents treballs de recerca arqueològica a Mallorca així, el 1952 collaborà en l’excavació del teatre romà d’Alcúdia i, el…
Pere Antoni Matheu i Mulet
Historiografia catalana
Prevere i investigador.
Ordenat el 1925, es doctorà en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1929, i des del 1947 fou canonge de la seu de Mallorca Participà en el procés de beatificació de sor Francina Aina Cirer 1959 Com a investigador, publicà diversos estudis hagiogràfics i apologètics i també escriví diferents obres divulgatives sobre la catedral de Mallorca Mereix especial atenció la seva obra Cristianismo e islamismo 1934, en què analitza l’enfrontament entre ambdues civilitzacions A més, cal destacar Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud de Palma de Mallorca 1931, La corta de…
Jaume Mateu
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
Fou canonge de la catedral de Tortosa i examinador oficial del bisbat Recopilà documentació d’arxius locals i eclesiàstics sobre temes religiosos relacionats amb les comarques castellonenques de la Plana i el Maestrat Fruit d’aquest treball foren Epítome de la Historia de la villa de Benlloch y de la imagen de Nuestra Señora del Adyutorio, venerada en su término, con dos novenas consagradas a esta Señora 1756, Breve historia de la villa de Villafranca del Cid 1758 i 1832 i Compendio histórico de la villa de Sorita, en el Reyno de Valencia, y de la aparición de N Sra de la Balma, en su término…
Bernardí Mateu i Amengual
Historiografia catalana
Prevere i investigador.
Fou notari eclesiàstic de l’arxiprestat d’Inca Mallorca i rector del monestir de Santa Llúcia Mancor La seva tasca com a investigador se centrà en la història local de Mancor i el monestir de Santa Llúcia En destaquen les obres Historia del pueblo de Mancor 1893 i Anotaciones referentes al Santuario de Santa Lucía existente en las inmediaciones de Mancor inèdita
Josep Massot Reynier
Historiografia catalana
Magistrat i historiador del dret d’expressió francesa.
Vida i obra Pertanyent a la burgesia liberal de la Restauració borbònica, estudià a la Sorbona i al Collège de France, a París El 1831 fou cap de servei del ministre de Justícia i el 1839, advocat general als jutjats de Montpeller Publicà articles sobre la teoria del dret i és conegut pel seu estudi “Les coutumes de Perpignan suivies des usages de la dîme, des plus anciens privilèges de la ville et de documents complémentaires, publiés en roman et en latin”, publicat el 1848 en el Bulletin de la Société Archéologique de Montpeller L’arxiver JA Brutails, personalitat de la història local…
Pau Masnou
Historiografia catalana
Historiador de la Catalunya del Nord d’expressió francesa.
Vida i obra Escriví un opuscle sobre el període napoleònic francès, Le département des Pyrénées-Orientales pendant les Cent-Jours 1899 i participà activament en la RHAR , on publicà tota una sèrie de petits apunts sobre documents o fets a vegades anecdòtics, principalment referits a l’època moderna Posteriorment, participà en el SASL amb articles semblants, però amb un tractament més ampli, com “Une levée de miquelets ou fusiliers de montagnes en Roussillon 1744” 1910, “Notes sur Berenger de Palma, sacristain et chanoine de Saint Jean Baptiste de Perpignan” 1913 i “Inventaire du château royal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina