Resultats de la cerca

Vida i obra Exercí de vicari a Millàs, Prada, Ceret i Sant Jaume de Perpinyà La seva obra més prestigiosa, que resum tota una vida de treball dedicat a la recerca dels arxius, és el Dictionnaire des biographies roussillonnaises 1914, escrites per ordre alfabètic, llibre publicat amb l’ajut econòmic de l’impressor Joaquim Comet, del qual n’hi ha una edició facsímil editada a Marsella 1978 Com a escriptor, és autor d’una extensa obra en forma d’articles, de caràcter local, molt dispersa i centrada sobretot en l’evocació, el retrat de personatges històrics, la vida religiosa, el paper i la…

Capità d’una companyia de frares durant el setge de Girona del 1809, Cúndaro era un absolutista declarat que el 1822, quan era superior de la seva comunitat, fou empresonat a Barcelona Exiliat a Marsella, tornà el 1823 amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona en los sitios de 1808-1809 , redactada per l’encàrrec derivat d’una ordre reial de 21 de juliol de 1815 que deia « para que transmitidos todos estos singularíssimos sucesos por la historia a las edades futuras, sea perpétua la memoria, dignidad y nobleza de tan singular…

Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats…

Actiu militant antifranquista a l’Assemblea de Catalunya, centrà bona part de la seva obra històrica en l’estudi de l’oposició contra la dictadura i en els principals episodis d’aquella lluita Publicà Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol 1982, La Caputxinada 1986 i La “manifestació” de capellans de 1966 1992 i recollí, en el volum La fi del cagaelàstics 1980, la poesia política anònima del període 1939-79, que posteriorment amplià en el llibre Si és boig, que el tanquin 1983, referit a l’etapa 1977-82 Sabé, però, estendre el seu camp d’estudi a altres etapes anteriors, com…

Vida i obra S’ordenà de prevere el 1746 i ingressà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús del camí d’Esporles Collaborà amb Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma El 1749 s’allistà voluntari per anar a les missions d’Amèrica Deixeble de Juníper Serra, fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 També realitzà nombroses expedicions per Mèxic i, fins i tot, a l’illa de Vancouver Ocupà diferents càrrecs a parròquies del Nou Món Carrers, places i societats científiques i religioses porten el seu nom De la seva obra d’interès historiogràfic,…

Fou ordenat de sacerdot i es dedicà a l’ensenyament a Veruela i a Barcelona Consagrat a l’estudi de la vida i l’obra del fundador de la Companyia de Jesús, sant Ignasi de Loiola, i a la seva estada a Catalunya, escriví, entre altres obres San Ignacio en Barcelona 1907, San Ignacio en Montserrat 1913, San Ignacio en Manresa 1914, San Ignacio Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos 1922, la síntesi San Ignacio de Loyola Ascética y mística 1946 i l’encara útil Álbum histórico ignaciano 1950

Passà a Menorca gran part de la seva vida en actiu Fou president de l’Ateneu de Maó vg Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó 1931-36 i vicepresident de la subcomissió de monuments històrics i artístics de Menorca Sobre aquesta illa publicà algunes monografies històriques El Colegio de Artillería en Menorca 1917 i El desastre de 1798 Pérdida de la isla de Menorca 1922 A banda d’altres obres literàries, és també autor del llibre Servicios prestados por el Cuerpo de Artillería en el sitio y defensa de Tarragona en 1811 1912, i de l’opuscle Consideraciones menorquinas sobre la reconquista…

La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…

Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que treballà als arxius de la…

Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…