Resultats de la cerca

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Nàpols, s’especialitzà en el comerç baixmedieval La seva obra es caracteritza per un notable rigor científic i pel profund coneixement dels mecanismes comercials de la Mediterrània a la darreria de l’Edat Mitjana Les seves primeres investigacions s’inscriuen en el context en què tant Federico Chabod a Itàlia com Jaume Vicens i Vives a Catalunya feien reviscolar temes que posteriorment tingueren una bona acollida entre els medievalistes l’estudi del comerç mediterrani, l’expansió de la corona catalanoaragonesa o les crisis econòmiques…

Estudià arquitectura a l’Escola Superior de Madrid El 1913 fou nomenat arquitecte de la Comissaria Règia de Turisme, des d’on dugué a terme importants obres i restauracions en diferents llocs de l’Estat espanyol El 1929 fou l’arquitecte general de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla La seva tendència arquitectònica casticista i eclèctica fou present des del 1933 a Castelló, València i Benicàssim L’any 1982 edità Antigüedades de Castellón de la Plana , obra amb què volgué reivindicar l’ascendència i continuïtat de la toponímia urbana i de les formes d’arquitectura existents des del temps de…

Feu estudis eclesiàstics a València, Sigüenza i Tortosa Fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real i cronista de la mateixa ciutat Corresponent de l’Academia de San Fernando, de la de Ciencias Históricas de Toledo i de la de Arte i Buenas Letras de Màlaga, fou membre de Lo Rat-Penat i del Centre de Cultura Valenciana Collaborà en el Diccionari General de la Llengua Catalana i l’ Enciclopedia Universal Ilustrada 1905 L’any 1909 publicà Historia de Villarreal reed facs Castelló 1981 L’esforç de recerca documental que li suposà aquesta obra es malmeté pel caràcter erudit divulgatiu i…

Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la ciutat La seva…

Format al Seminari de Barcelona i a la Universidad Pontificia de Comillas, ha estat bibliotecari de la Biblioteca Balmes i s’ha especialitzat en l’estudi dels prelats catalans de la Illustració De la seva obra destaquen Biografia histórica de Francisco Armanyà i Font, obispo de Lugo y arzobispo de Tarragona 1967 i El obispo de Barcelona Josep Climent i Avinent 1706-1781 1978

Es llicencià en dret 1857, i el 1864 aconseguí el títol d’arxiver bibliotecari Fou bibliotecari de l’Institut de Castelló i, des del 1862 fins a la seva mort, de la UV, on inicià la catalogació del seu fons 1883-84 Succeí a Vicent Boix en el títol de cronista oficial de la ciutat de València 1880-84 Interessat per la història i per la bibliografia, escriví Memoria sobre la introducción de la imprenta en València , que li valgué el premi de l’Ateneu Mercantil d’aquesta ciutat el 1874 L’esborrany d’aquesta obra l’original s’ha perdut fou utilitzat després per Serrano i Morales També és autor de…

Fill de Joan Torrella i Ballester Estudià retòrica al Collegi de Montision 1700 Capità de l’exèrcit, estigué al capdavant de diverses companyies i visqué directament els fets de la guerra de Successió 1702-14 Fou regidor perpetu de Palma Transcriví les notes manuscrites del seu pare i les numerà, i continuà explicant les notícies des del 1713 fins al 1740, tractant especialment temes de caràcter militar, familiar o referents a la noblesa Destaquen les notes referides a la rendició de Mallorca a Felip V A les notes del seu pare hi afegí les seves i constituí un llibre enquadernat, inèdit, que…

És autor d’una extensa bibliografia en aquests temes i els ha divulgat des dels Museus Tèxtils de la Diputació de Barcelona, la Junta de Museus de Barcelona, l’Assemblea d’Estudiosos de les Comarques Catalanes i l’Aula Gran d’Extensió Universitària de Terrassa Durant els seus estudis universitaris rebé el mestratge, entre d’altres, de Lluís Pericot, Martín Almagro, Valls i Taberner i Frederic Udina Aquest darrer, juntament amb Antonio de la Torre, dirigiren la seva tesi doctoral, inèdita, presentada l’any 1951 a la Universitat de Madrid Contribución al estudio histórico de la industria tèxtil…

Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française…

Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb l’arxiver i medievalista…