Resultats de la cerca

Nacionalista català actiu --milità a Estat Català--, fou amic i collaborador del cap de govern i president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas i Maristany 1890 – 1942, del periodista i escriptor Eugeni Xammar, i d’altres personalitats Participà en la guerra civil i, més tard, fou dirigent d’un grup català d’espionatge militar a favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa fou internat en un camp de concentració nazi Fou collaborador polític i econòmic de Josep Tarradellas, però un cop aquest al poder hi discrepà El 1999 deixà la militància a Estat Català i donà…

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la…

Doctor en filosofia, exercí docència al Seminari d’Urgell i a la Universitat Autònoma de Barcelona Escriví Escrits i polèmiques del lullista Salvador Bové 1986, Pau Duran i el capítol i bisbat d’Urgell fins al Tractat dels Pirineus 1987 i Joaquim Maurín y su tiempo 1992

Vida i obra Era jesuïta 1674 Després d’haver cursat humanitats clàssiques, ensenyà al collegi imperial de Santa Maria i Sant Jaume de Cordelles, on ocupà una càtedra de filosofia Posteriorment fou rector dels collegis jesuïtes de Lleida i de la Seu d’Urgell Germà seu fou Gerard Marcillo, professor de retòrica de la Universitat de Barcelona i traductor al català de les Institucions de gramàtica de Nebrija Per encàrrec dels consellers de Barcelona escriví Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras 1685, dedicada als consellers de Barcelona, que és una descripció…

Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània, on, a més de…

Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia…

Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot AltUrgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951 Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal collaborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel siglos VI-XVI , publicada en tres volums el 1960 Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M Riu començà a realitzar prospeccions i…

Vida i obra És especialista en història agrària i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Les seves línies d’investigació prioritàries són creixement agrari i factors mediambientals, canvi tècnic del sector agrari, organització del treball en el món rural, salaris agrícoles i sistema alimentari En la seva tesi de llicenciatura, La evolución de la estructura agraria de la Segarra desde el siglo XVIII hasta nuestros días UB, 1962, abordà l’estructura de la propietat, de les explotacions i dels tipus de cultius de diversos municipis de la Segarra, emprant els amillaraments de mitjan s…