Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Estudis Romànics (ER)
Historiografia catalana
Revista de filologia publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’IEC sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 1987-91 i, després de la mort del seu fundador 2000, s’ha consignat la direcció a Antoni M Badia i Margarit La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica Hi han collaborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E Serra i Ràfols, Ricard Blasco i…
Història dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra coordinada per Albert Balcells i editada per Edhasa a Barcelona l’any 1980, amb l’objectiu de fer una història social i política que englobés tots els Països Catalans.
Així, els seus referents foren els treballs d’altres disciplines elaborats amb aquesta voluntat En els objectius preliminars se citen diverses obres que es prenen com a exemple els diccionaris lingüístics de Pompeu Fabra, Alcover-Moll i Joan Coromines en història de la literatura, l’obra de Riquer-Comas i Molas-Romeu en història de la llengua, el treball de Sanchis i Guarner en geografia, el de Pierre Deffontaines en geofísica, l’obra de JM Pancreda i J Nuet, i en l’àmbit de la natura, el treball de Ramon Folch i Guillèn La primera part, Dels orígens a 1714 , consta de dos volums…
Eduard Fontserè i Riba
Historiografia catalana
Meteoròleg, geofísic i sismòleg.
Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…
història de la llengua i de la lingüística catalanes
Historiografia catalana
En els seus inicis, la lingüística catalana es constituí com a reflexió més o menys crítica sobre la dimensió funcional de la llengua (ús, extensió, registres, contacte i conflicte amb altres llengües, història, etc.).
Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…
Estudis Universitaris Catalans
Educació i entitats culturals i cíviques
Historiografia catalana
Ensenyament de tipus universitari iniciat el 16 d’octubre de 1903 com una de les conseqüències del Primer Congrés Universitari Català.
En un principi, se cercà la integració en la universitat oficial, que només reconeixia la llengua espanyola en el seu si i excloïa la cultura catalana, però l’intent fracassà 1905 Aleshores, s’acolliren a diverses institucions barcelonines Ateneu Barcelonès, Escola Industrial, Biblioteca de Catalunya, Ateneu Polytechnicum, etc, fins que s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona any acadèmic 1933-34 Durant tot aquest període, esdevingueren un embrió del que havia de ser una universitat catalanitzada i moderna, i un centre de formació de l’elit intellectual que havia de regir les…
,
Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Historiografia catalana
Principal entitat científica i cultural d’Andorra creada el 19 d’agost de 1983 per promoure les activitats de recerca i divulgació científica i les publicacions regulars.
L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana a la…
Artur Bladé i Desumvila
Historiografia catalana
Biògraf, memorialista i divulgador històric.
Vida i obra Es donà a conèixer a la premsa comarcal El Llamp , La Riuada Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa 1932-34, el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social, Martí Rouret Feu la guerra al cos de sanitat Exiliat a França i a Mèxic 1942-61, collaborà en les revistes d’exili La Nostra Revista , Pont Blau i Xaloc En retornar s’intallà a Tarragona Publicà llibres de divulgació a la collecció “Episodis de la Història”, de l’editorial Rafael Dalmau La seva obra historiogràfica s’estructura en tres eixos…
Jordi Monés i Pujol-Busquets
Educació
Historiografia catalana
Historiador de l’educació.
Estudià enginyeria tècnica química a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa i fins el 1979 desenvolupà l’activitat professional en diverses empreses com a tècnic i cap de laboratori, alhora que feia estudis d’història de l’educació Durant el franquisme participà activament en la resistència cultural com a president d’entitats com el Centre Excursionista de Badalona i les Joventuts Musicals, i com un dels organitzadors de l’Any Fabra 1968 a Badalona El 1954 es casà amb Maria Teresa Giné i Orengo, fundadora de l’Escola Gitanjali de Badalona i pionera en la renovació pedagògica del país Considerat un…
,
Josep Ramon Llobera i Plana
Antropologia
Historiografia catalana
Antropòleg.
Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona Resident a Anglaterra des del 1969, hi obtingué un diploma de postgrau en antropologia social 1971, matèria en la qual es doctorà l’any 1978 pel University College de Londres Fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres, en la qual impartí classes de sociologia i antropologia social al Goldsmith College 1980-96, d’on fou nomenat lector 1994 i, després de retirar-se prematurament 1997, lector emèrit de sociologia fins a la jubilació 1996 Fou també professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Feu…
,
Joan Coromines i Vigneaux
Historiografia catalana
Filòleg romanista.
Vida i obra Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció El més gran de vuit germans, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Els seus mestres foren Joaquim Balcells, Jaume Massó i Torrents, Lluís Nicolau i d’…