Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Es conservà fins el 1835 a la biblioteca del monestir de SantPere de les Puelles de Barcelona La Crònica s’inicia amb la referència a un rei Lotari, que consta com a fill de Pipí i germà de Carlemany Relata l’expedició de Lluís el Piadós a Barcelona 801, on situa cronològicament la fundació de la capella de Sant Sadurní l’edificació de l’església de Sant Just, a la qual concedí els privilegis sobre els juraments del combat judicial, del testament sagramental i dels jueus i la fundació i dotació del monestir de…

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…

Vida i obra Cavaller, adquirí la vila de Manises Fou patró del convent de Sant Domènec de València Es casà amb una noble de Verona Amic d’infància del futur rei Jaume II, estigué al seu costat mentre fou rei de Sicília 1286-91, i restà a l’illa com a comprador del rei Frederic, en funció d’espia Després de la pau entre els dos reis germans, Jaume II li confià el control de les seves finances, primer com a tresorer 1302-06 i després com a mestre racional 1306-20 En aquest darrer càrrec li succeí el seu fill Felip Boïl Els anys 1308 i 1309, Jaume II el designà ambaixador a les…

Vida i obra Ingressà de molt jove, com a novici, en el collegi del monestir dels benedictins d’Arles Vallespir amb la intenció d’introduir-se en el món de les ciències Tanmateix, el període revolucionari que començà el 1789 contradigué les seves aspiracions i es refugià a Madrid, on s’interessà per aprendre castellà Retornà al Rosselló, i es dedicà a l’ensenyament, que esdevingué una veritable vocació Successivament, fou professor d’humanitats i de retòrica del collegi de Perpinyà, del qual fou director més endavant En aquella època escriví unes Leçons de langue espagnole 1843 i feu una nova…

Vida i obra Fou beneficiat de l’ermita de Sant Joan d’Oriola i posteriorment, rector de Catral Baix Segura Inicià les seves investigacions de caràcter històric l’any 1618 quan elaborà una taula i un índex onomàstic del Libro del Repartimiento que Alfons X el Savi atorgà als primers pobladors d’Oriola també és autor del Compendio de lo que contiene en las notas antiguas de la Sala de la ciudad de Orihuela hasta el año 1323 con un Tratado de las Germanías y otro de los Bandos y desafios sa i d’ Un mapa de Orihuela y su Vegario con montes y demás partes por menudo que esta ciudad…

Fou ordenat de sacerdot el 1610, beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de l’església de Sant Miquel d’Ontinyent Deixà, manuscrit i inèdit, un volum on descriví cinc dels esdeveniments del seu temps Els més interessants devien ser l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català,  Memòria de lo que es practicà, any 1606, en la erecció de la Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència  l’expulsió dels moriscos el 1609 Breve y compendiosa relación de la expulsión de los moriscos de toda España y…

Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42 omplen…

Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia…

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…

Vida i obra És autor de l’extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València ed moderna Madrid 1934, basat en 3394 notes manuscrites, que abraça el període comprès entre l’any 1589 i el 1628 i que conté notícies de l’actualitat diària valenciana els ajusticiaments, les noces de Felip III, l’actuació dels virreis, l’expulsió dels moriscos, entre altres temes Tot i ser autor d’una única obra, mereix un lloc tant en la història de la literatura com en la historiografia catalana Les seves divagacions, idees i anàlisis serveixen per a avaluar la producció literària valenciana en…