Resultats de la cerca

Aquest pagès benestant de l’Empordà reflectí en el seu diari molts aspectes relacionats amb l’oci de les classes acomodades rurals de l’època la caça, la pesca, el menjar i feu prolixes anotacions sobre la climatologia El manuscrit, actualment dipositat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, ha estat editat una selecció de notes per E Prat i P Vila en Notes i dietaris de la família Fina 1998

Autor del Llibre de coses que han succeït a Catalunya dignes de ser notades i en altres parts del món que abraça el període 1673-1731 Es tracta d’un manuscrit de 53 fulls, en poder dels descendents de l’autor, que ha estat editat en una edició facsímil acompanyada de la versió al català actual en Llibre de coses que han succeït a Catalunya Crònica d’un pagès català dels segles XVII i XVIII 1999 Aquest pagès benestant de la Catalunya Central es mostra ben informat sobre els esdeveniments de la història de Catalunya d’aquella època i, fins i tot, d’alguns d’Europa així, per exemple…

Fill d’una família benestant, exercí de professor a l’Escola Normal de Lleida De ben jove fou influït pel moviment de la Renaixença catalana, de la qual es convertí en un referent i promotor a Lleida La premsa, la poesia i la recerca històrica foren les seves activitats culturals més rellevants Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber i La Renaixença , entre d’altres Juntament amb el també historiador lleidatà Renyé i Viladot, el 1878 fundà l’Associació Catalanista de Lleida, que l’any 1895 inicià els…

Fou conegut també com a Pere de Puigvert Nasqué en el si d’una família benestant amb forta tradició intellectual i científica, on abundaren metges i apotecaris amb inclinacions literàries i historiogràfiques Realitzà els estudis d’arquitectura a Madrid, on es llicencià el 1940 i obtingué el doctorat el 1966 Fou arquitecte municipal d’Algemesí des del 1941, i exercí el mateix càrrec als municipis de la Llosa de Ranes la Costera, el Puig i Puçol l’Horta Nord, Sedaví l’Horta Sud i Sollana la Ribera Baixa Participà en la restauració del monestir de Santa Maria del Puig 1943, i a…

Fill d’una família benestant de la burgesia barcelonina de fet, tenia el títol de baró del Papiol, distinció que mai no feu servir, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i després, el 1863, es llicencià en dret a la universitat d’aquesta mateixa ciutat Entrà en contacte amb el federalisme de Pi i Margall i fou, fins la ruptura el 1881, el seu home a Catalunya Entre la seva extensa trajectòria en la vida pública cal destacar-ne la tasca com a fundador d’iniciatives periodístiques el 1868 fundà El Federalista el 1870 estigué entre els inspiradors de La Campana de Gràcia , diari…

Nascut en el si d’una família benestant originària de Santa Cristina d’Aro, es llicencià en teologia i dret a Barcelona, i fou ordenat de prevere el 1869 Ja en plena joventut, freqüentà tertúlies antiliberals i adoptà postulats ideològics tradicionalistes i reaccionaris Es relacionà amb cercles integristes i procarlins, com el també historiador i amic personal Ferran de Sagarra i de Siscar Exercí com a professor de patrologia i oratòria al Seminari Conciliar de Barcelona L’any 1879 participà en la formació d’un museu arqueològic a Barcelona i fou membre de la comissió de…

Vida i obra Fill d’una família benestant d’Osona, oriünda del Mas Godaiol de Folgueroles, i nebot i deixeble de mossèn Josep Gudiol i Cunill Destacà ja en plena joventut pels seus coneixements artístics, i s’inicià com a arqueòleg collaborant amb Pere Bosch i Gimpera en la Secció Historicoarqueològica de l’IEC L’any 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’escola d’enginyers, en la qual feu dos cursos, i a vint-i-un anys inicià els estudis d’arquitectura i es titulà el 1934 Al principi de la dècada del 1930 viatjà als Estats Units per estudiar història de l’art, entrà en…

Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el…

Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Vinculat al catalanisme conservador, participà en la comissió que redactà el Memorial de Greuges del 1885 i formà part del nucli originari de la Lliga A més de nombrosos càrrecs polítics, Pella i Forgas tingué una forta implicació amb la societat civil barcelonina, en esdevenir president de l’Acadèmia de…

Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar…