Resultats de la cerca

Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…

El primer volum es publicà en 1901-02 per fascicles trimestrals Es tractava de recollir treballs de caràcter literari, històric i arqueològic sobre Catalunya i l’antiga Corona d’Aragó, en qualsevol dels seus idiomes La publicació s’ha anat editant gairebé anualment i, des de fa alguns anys, rep l’ajut de la Generalitat de Catalunya a través de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona És patrocinada per l’Instituto de Estudios Históricos Literarios i el Marqués del Pedroso de Lara Actualment s’hi poden trobar articles referents a la història o la literatura en els idiomes…

Vida i obra Fou canonge de Tarragona i de Burgos i catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852 Escriví narrativa històrica, discursos acadèmics i necrològics, articles literaris i poesia, utilitzant el català, el castellà i el llatí com a llengües literàries És autor d’un important compendi d’escriptors catalans, Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes 1849, que completava les Memorias 1836 de Fèlix Torres i Amat de Palou, de qui…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1916, es doctorà l’any següent a la mateixa universitat El 1918 ingressà a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i n’esdevingué conservador l’any 1922 Collaborador habitual de les publicacions Barcelona Divulgación histórica , del Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , és autor d’un Catàleg dels documents en pergamí de l’Arxiu Municipal i de la Comunitat de Preveres de la vila de Palamós, premi de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1935

Fou dirigent de la Unió Catalanista Ja en la maduresa, inicià una trajectòria com a estudiós del món medieval català que el portà a ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1919, de la qual fou secretari 1922-24 Entre les seves publicacions destaquen Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919 i Retorn de l’illa de Sicília a la Corona d’Aragó 1920

Membre de la Real Academia de la Historia 1955, de la de Bellas Artes de San Fernando 1959 i de la de Bones Lletres de Barcelona 1946, fou impulsor de la cultura tortosina durant la postguerra El 1948 veié impreses dues obres seves El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén orden de Malta Monografía histórica i El Valle de Cardó Monografía histórica reeditada en facsímil l’any 2000 Collaborà amb la premsa local, i els seus articles apareguts en La Zuda 1926-33 foren compilats en el llibre Llinatges…

Doctor en dret i filosofia i lletres per la Universitat de València, substituí el seu pare, Francesc Vives i Julià, en el càrrec d’arxiver de l’Ajuntament de València, plaça que obtingué en propietat el 1888 Expert paleògraf, dugué a terme l’ordenació de l’arxiu municipal Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director numerari del Centre de Cultura Valenciana i membre de la Comissió Provincial de Monuments de València Entre les seves obres, cal destacar Memoria de los trabajos realizados por el Archivo…

Vida i obra D’àmplia formació humanista, fou des del 1948 el director de la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent, on desenvolupà una important tasca cultural Mantingué bones relacions amb l’arabista Julià Ribera i Tarragó, i amb altres estudiosos com Francesc Fogués Juan, JE Martínez i Ferrando, Felip Mateu i Llopis i Desamparados Pérez Pérez El 1971 participà en el Primer Congrés d’Història del País Valencià i, posteriorment, el 1979, fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià La seva obra, moderna i rigorosa, es compon de més de 80 articles de temes locals i…

Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A diferència de la…

Vida i obra Especialista en història de la filosofia, defensà un idealisme i un espiritualisme introspectius, propers a l’escola escocesa del sentit comú, i maldà sempre per harmonitzar la tradició i la modernitat, la ciència i la religió Estudià el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona Catedràtic de lògica a Santiago de Compostella 1910, des del 1913 i fins al final de la guerra civil, ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la Universitat de Barcelona El 1923 fundà, amb Ramon Turró, la Societat Catalana de Filosofia Proclamada la Segona República, fou…