Resultats de la cerca

Les seves recerques s’han centrat en el període de la República i de la guerra civil, tot i que també s’ha interessat per la Revolució Russa Destaca el llibre fruit de la seva tesi doctoral Quan Catalunya era d’Esquerra 1986, on s’analitzen els orígens del partit ERC i es descobreixen les claus de per què una formació política tot just nascuda es convertí en l’eix polític de la Catalunya autònoma republicana En el pròleg d’aquest llibre, Josep Termes en remarca que ha estat escrit amb una combinació de “passió” i de “voluntat crítica” També és autora de distintes síntesis i obres…

Vida i obra Llicenciat en dret, especialitzat en història de la legislació mercantil i industrial, és autor d’un estudi sectorial minuciós, de base municipal Cataluña Estudio acerca las condiciones de su engrandecimiento y riqueza 1900, on el pes de la informació històrica és considerable i els materials del qual han servit de base per a les obres d’altres historiadors econòmics com Carles Pi i Sunyer o Pierre Vilar Tant aquest llibre com d’altres, per exemple La protección y el librecambio 1880, o Los orígenes de la vida económica 1896, són metodològicament historicistes Ara bé, el seu…

Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…

Desenvolupament enciclopèdic El Museu, de caràcter privat, fou fundat per iniciativa de dos dels representants paradigmàtics de l’oligarquia industrial recuperada després de la postguerra espanyola José Biosca Torres, representant de l’Institut Industrial a Madrid, i J Badrinas Sala, nebot d’Alfons Sala El tàndem Badrinas-Biosca ha estat considerat clau per la historiografia terrassenca per a entendre la Terrassa de postguerra i la seva relació amb els organismes de decisió econòmica de l’Estat espanyol els anys cinquanta En el moment de la seva creació, el Museu estava sota la tutela de l’…

És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…

Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…

Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per qüestions com la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris, ara orientats a les llengües…

Vida i obra La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què…