Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres 1959 per la Universitat de Barcelona, on el 1968 es doctorà amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia Al marge de l’activitat com a historiador, portà amb els seus fills la direcció d’una empresa hotelera pròpia Inicialment es dedicà a l’arqueologia i, formant part de l’equip de Lluís Pericot, prospectà el terme de Llucmajor i dirigí l’excavació de l’habitació i de l’important jaciment talaiòtic de Capocorb Vell En els tres anys que collaborà amb Pericot 1957-60 participà també en excavacions a Catalunya…

Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues seus l’una a l…

De formació autodidàctica, dugué a terme una tasca investigadora molt important tant a Mallorca com a Menorca A ell es deuen nombrosos descobriments de gravats rupestres, dòlmens, taules i altres troballes prehistòriques Aquesta copiosa activitat d’investigació històrica i divulgació cultural ha fet que rebés un gran nombre de guardons, com el premi Jaume I 1958 per l’estudi Els monuments megalítics a l’illa de Menorca , el premi Josep Maria Quadrado, dels premis Ciutat de Palma 1960, per La cultura de los talaiots Contribución a su conocimiento , el premi honorífic dels Ciutat de Palma 1963…

Vida i obra Després dels estudis eclesiàstics a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1957 Realitzà els seus estudis superiors a la Universitat Catòlica de Lovaina, d’on obtingué la llicenciatura en història i també el mestratge en història eclesiàstica Exercí la seva tasca sacerdotal comuna al bisbat de Vic Es formà al costat de mossèn Eduard Junyent, amb qui cooperà durant anys en el Museu Episcopal i en l’Arxiu Diocesà Collaborà breument amb mossèn Antoni Griera Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics de la Diputació de…

Vida i obra La seva infantesa transcorregué a Lleida, on la família es traslladà quan el pare, Felip Solé, guanyà una plaça a l’Escola Normal, de la qual arribà a ser director El 1925, Lluís es diplomà com a mestre, i el 1929 es llicencià en ciències naturals a la Universitat de Barcelona i inicià la seva carrera com a ajudant de laboratori i després de facultat Amb un ajut de la Junta para Ampliación de Estudios, estudià a Alemanya, on s’interessà per la paleontologia, matèria en què es doctorà el 1936 El 1926 feu coneixença amb Pau Vila, a través del qual establí contacte amb…

Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc Barcelona 1461 — , coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30, i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i inventaris Durant els conflictes urbans…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…

Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…

Si bé des del segle XIX es practicava a Europa una arqueologia descriptiva de l’art, proporcionant estudis de monuments i objectes preferentment religiosos de l’Edat Mitjana, com les peces de la indumentària litúrgica o bé els altars, les sepultures, les creus, els calzes, etc —cal remarcar la publicació de l’obra de mossèn Josep Gudiol i Cunill Arqueologia Sagrada 2 vol, publicats respectivament el 1902 i el 1930 i altres articles i fulletons sobre aquest tema—, en finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, diverses nacions europees es veieren obligades a replantejar-se la reconstrucció…

Desenvolupament enciclopèdic Al s I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els s VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels s XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les…