Resultats de la cerca

El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…

Desenvolupament enciclopèdic Durant la resta del s XVI, el s XVII i àdhuc els primers anys del s XVIII, s’incrementà amb nous documents És un volum de 498 folis, més alguns fulls solts, de 40,5 × 27,8 cm conté 550 documents i referències Abraça des de l’època de Jaume I fins a la de l’arxiduc Carles –Carles III, per als menorquins– La seva importància cabdal rau en el fet que era el llibre de privilegis de la Universitat General de Menorca Transcriu tots els privilegis atorgats a Menorca pels monarques del Regne de Mallorca, la Corona d’Aragó i la Monarquia Hispànica, i també els…

Aquests arxius, emesos per les cancelleries centrals i perifèriques catalanoaragoneses, són els següents l’Arxiu d’Estat de Càller, que té el pergamí més antic datat el 1365, mentre que l’original en paper més antic és del 1398 En registre, però sempre de producció catalana, l’ Archivio cagliaritano conserva escrits a partir del 1346 Gairebé el mateix succeeix a l’ Archivio Comunale di Cagliari , en el qual també falten documents originals o copiats anteriors al s XIV Cal esmentar també els altres arxius de Sardenya, útils per a la història del Regne de Sardenya…

El reconeixement de l’autonomia universitària a l’Estat espanyol no fou una realitat fins al decret de 15 de setembre de 1931 promulgat per Marcellí Domingo, ministre d’Instrucció Pública de la Segona República, perquè un primer intent d’aplicar-la, el 1919, no reeixí Inicialment, l’autonomia completa només afectà les facultats de Filosofia i Lletres de Barcelona i de Madrid, ja que el règim autonòmic per a la resta de facultats i de centres universitaris no s’aprovà fins el 1933 Aquest fet determinà que la universitat barcelonina fos un dels centres més afavorits per la…

Desenvolupament enciclopèdic La seva creació fou possible perquè la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, fundada el 1936 en substitució de la Diputació, es trobava sota control del Partit Valencianista d’Esquerra i, en concret, de Francesc Bosch i Morata, nomenat conseller Aquest prengué la iniciativa de plantejar a la susdita corporació provincial la necessitat de bastir un organisme superior d’estudis i investigació dedicat al conreu, la defensa i la revitalització de la cultura dels valencians Les raons allegades foren diverses corregir la precarietat del País…

L’obra havia de tenir cinc volums, però restà incompleta perquè el quart no arribà a aparèixer La intenció era oferir una “història de la gent” centrada sobretot en les figures anònimes i la seva vida quotidiana, que fos conseqüent amb el conjunt nacional, cosa evidenciada ja en el mateix títol i en l’anagrama de l’obra un escut de les quatre barres amb la silueta dels Països Catalans Editorialment, el projecte fou concebut com una edició de luxe, profusament illustrada que inicialment es distribuí en fascicles i després en volums, i amb uns extensos comentaris als peus de les fotografies que…

La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…

Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…

En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul El primer colloqui, celebrat a Santes Creus 1966, fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de…

El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona, Pere Pous,…