Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Francesc Almela i Vives
Periodisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit, periodista i escriptor.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes 1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…
, ,
Alfred Morel-Fatio
Historiografia catalana
Historiador i hispanista francès.
Vida i obra Exercí el seu mestratge al Collège de France des del 1895, i el 1907 hi ocupà la vacant de Paul Meyer i a l’École Pratique des Hautes Études 1917 Codirector de la revista Bulletin Hispanique que fundà en 1898-99 amb G Cirlot, E Merimée, P Paris i G Radet, les seves investigacions contribuïren notablement al coneixement de la història i les literatures hispàniques Publicà diversos estudis històrics, camp en el qual destaquen els tres volums dels seus Études sur l’Espagne 1888, 1890, 1895, 1904, 1906, 1925 i les Lettres d’Espagne , dedicades a Cánovas del Castillo 1885 i Emilio…
Arnau Puig i Grau

Arnau Puig i Grau (2001)
Pep Parer | Museu d'Història de Catalunya (CC BY 3.0)
Historiografia catalana
Sociologia
Crític, filòsof, historiador i sociòleg de l’art.
A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…
,
Pere Joan Porcar
Cronologia
Historiografia catalana
Cristianisme
Prevere i cronista.
Vida i obra És autor de l’extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València ed moderna Madrid 1934, basat en 3394 notes manuscrites, que abraça el període comprès entre l’any 1589 i el 1628 i que conté notícies de l’actualitat diària valenciana els ajusticiaments, les noces de Felip III, l’actuació dels virreis, l’expulsió dels moriscos, entre altres temes Tot i ser autor d’una única obra, mereix un lloc tant en la història de la literatura com en la historiografia catalana Les seves divagacions, idees i anàlisis serveixen per a avaluar la producció literària valenciana en…
, ,
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…
Lluís Galiana i Cervera
Historiografia catalana
Religiós i escriptor.
Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València El seu interès per les qüestions erudites el portà a estar en contacte amb personatges com Gregori Maians i, d’altra banda, la seva preocupació per la llengua pròpia del país el dugué a entrar en contacte amb el notari Carles Ros, de manera que Galiana pot ben bé situar-se a cavall entre l’erudició illustrada i les preocupacions més popularistes També, algunes de les seves propostes…
Manuel Sanchis i Guarner

Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador i folklorista.
Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…
, ,
Roc Chabàs i Llorens

Roc Chabàs i Llorens
© Fototeca.cat
Història
Historiografia catalana
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, arxiver i canonge de la catedral de València.
Vida Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al segle XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, començà la seva obra d’investigador amb treballs d’història local com Historia de Denia 1876, d’un gran valor per la qualitat de les fonts que va consultar i que li donà molt prestigi L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad…
, ,
Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells
Edicions Bromera
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…
, ,