Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Fins l’any 1991 el nom de la institució fou Patronat d’Estudis Ausonencs Té com a finalitat fomentar, orientar i coordinar la investigació científica, protegir el patrimoni artístic, cultural i monumental d’Osona i promoure l’exaltació i la divulgació dels valors espirituals especialment de Vic i la comarca També en foren membres fundacionals científics i erudits vigatans com Miquel Bosch i Jover, Andreu Colomer i Munmany i Josep Pratdesaba i Portabella, substituïts després per mossèn Miquel S Gros i Miquel S Salarich S’estructura en vuit seccions…

Vida Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de  Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou…

Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…

Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos casos, però, darrere de l’…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, es doctorà el 1922 a Madrid amb Ensayo sobre el voluntarismo de Duns Scot 1923 Fou professor d’ensenyament secundari, catedràtic de l’Institut Balmes de Barcelona a partir del 1926 i catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona 1951-64  Bé que inicialment interessat per la psicologia, no trigà a lliurar-se a la investigació historicofilosòfica S’especialitzà en història de la filosofia medieval i esdevingué una autoritat internacional en el camp dels estudis sobre Ramon Llull i Arnau de Vilanova També tractà…

Desenvolupament enciclopèdic La Diputació de Lleida li concedí l’edifici gòtic de l’antic hospital de Santa Maria per a ubicar-hi la seu social La primera junta la integraren Josep M de Porcioles president de la Diputació, com a president Josep Antoni Tarragó i Pleyan, com a secretari general, i Josep Sol i Ballespí, com a primer promotor En els estatuts fundacionals 1942, reformats el 1965, es definí com un centre promotor i impulsor de la investigació i l’estudi en el marc de la província de Lleida i les seves comarques que, buscava l’exaltació i l’increment dels valors espirituals…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que consten de 267…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que aleshores tenia…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta fou la primera obra confegida amb la voluntat de construir un panorama coherent dels textos d’ambició artística escrits en català, des del naixement de la llengua, ja que l’interès per la història de la literatura, fonamentada en la tríada llengua, literatura i esperit, aparegué associat al nou fervor que desvetllaren les llengües nacionals en el context cultural de l’historicisme romàntic Abans de la Renaixença Els testimonis crítics més antics, que aparegueren al s XV, foren valoracions de la poesia, de la traducció i de la prosa artística en català I…