Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de Catalunya…

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Feu treballs sobre numismàtica i compongué algunes poesies en català i castellà, que es conserven a l’arxiu de l’esmentada Acadèmia

Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General…

Catedràtic d’història de l’educació de la Universitat de Barcelona, els seus àmbits d’interès han estat molt diversos Cal destacar, en primer lloc, la inclinació per l’estudi del vessant pedagògic de Miguel de Unamuno en Unamuno educador 1973 Ha estudiat també la pedagogia anarquista de l’Escola Moderna en La Escuela Moderna de Ferrer y Guardia 1979 La reconstrucció de les vicissituds de la institucionalització de l’educació durant el s xix ha estat objecte d’alguns dels seus treballs, com ara Intents reformistes del segon ensenyament a Espanya durant el segle dinou i les primeries del segle…

Investigà principalment els arxius municipal i parroquial de la Selva Residí uns quants anys a Barcelona, que aprofità per a escorcollar dades a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fins que marxà pels fets de la Setmana Tràgica 1909 La seva obra principal és Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona , publicada en 32 fascicles dins la revista de l’ Asociación Artístico-arqueológico-barcelonesa 1899-1913, de la qual era membre L’obra fou recollida i reimpresa en facsímil el 1984 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, en un volum de 670 pàgines, al qual s’afegí…

Nen prodigi, de ben jove dominava ja diferents llengües estrangeres, cosa que li permeté fer viatges d’estudi, sobretot, a França i Alemanya Fou nomenat professor d’història a la Universitat de Bucarest 1894 i membre de l’Acadèmia Romanesa 1911 Considerat el millor historiador del seu país, rebé nombrosos reconeixements internacionals i fou una de les figures punteres en les reunions del Comitè Internacional de Ciències Històriques CICH del primer terç del s XX Autor de monumentals panoràmiques, com la dedicada a la literatura romanesa 1901-09, 7 vol o la consagrada al passat de la seva nació…

Vida i obra Descendent de la família dels veguers Balanda, s’especialitzà en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional Participà amb P Ponsich en les excavacions dels camps d’urnes de Millars, i conjuntament escriviren “Le champ d’urnes de Millas” en Les Études Roussillonnaises 1951, revista de la qual fou membre fundadora i gestora i després excavà a la cova de Montou, a Corbera 1947-50 Especialista en la història dels castells de la frontera septentrional de Catalunya Rosselló, Conflent, Aspres, amb estudis que inclouen també castells ara llenguadocians…

L’any 1959 ingressà en l’exèrcit espanyol, on feu carrera militar fins el 1981 Demòcrata convençut, fundà la Unió Militar Democràtica a fi d’evitar un cop de l’extrema dreta i de contribuir a la integració de l’exèrcit en el futur règim democràtic Després del cop d’estat militar del 23-F, Cardona, essent comandant d’infanteria, deixà voluntàriament el servei de les armes, contrari a la improvisació i el fanatisme que caracteritzaren el funcionament de les forces armades al llarg de la dictadura i els primers anys de la transició Un cop abandonat l’exèrcit, es dedicà amb plenitud a la…

Estudià enginyeria tècnica química a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa i fins el 1979 desenvolupà l’activitat professional en diverses empreses com a tècnic i cap de laboratori, alhora que feia estudis d’història de l’educació Durant el franquisme participà activament en la resistència cultural com a president d’entitats com el Centre Excursionista de Badalona i les Joventuts Musicals, i com un dels organitzadors de l’Any Fabra 1968 a Badalona El 1954 es casà amb Maria Teresa Giné i Orengo, fundadora de l’Escola Gitanjali de Badalona i pionera en la renovació pedagògica del país Considerat un…

Vida i obra Fou conegut pel seu títol de baró de San Petrillo i era descendent de la família Caruana Brignone, originària de l’illa de Malta i installada a València el 1770 Després de fer el batxillerat a les Escoles Pies 1895, estudià dret a la Universitat de València, carrera que abandonà per la marina El 1897 ingressà a l’Escola Naval del Ferrol, d’on sortí dos anys després com a guàrdia marina Després d’haver passat per la corbeta Nautilus i el creuer Carlos V, el 1903 sortí de la nau escola Lepanto amb el grau d’alferes de navili El 1908 passà a l’escala de terra i exercí…