Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Crònica incompleta de Ferran d’Antequera
Historiografia catalana
Crònica en castellà d’autor anònim datada al s. XV.
Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als anys 1412-15,…
Manuel Danvila i Collado
Historiografia catalana
Erudit i polític.
Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid 1859 amb una tesi sobre el matrimoni Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació 1892 del govern de Cánovas del Castillo Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat 1895 És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica i documentada amb materials d’arxiu, encara que no sempre és objectiva ni…
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Historiografia catalana
Heraldista i arxiver.
Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta…
Arxiu Municipal de Castelló
Historiografia catalana
Institució que recull la documentació generada pel municipi de Castelló de la Plana al llarg de la seva història.
Tant per l’antiguitat dels seus fons com per la continuïtat de les sèries documentals figura entre els més rics del País Valencià S’hi conserven pergamins de privilegis i cartes reials des del mateix moment de la fundació de la vila el document més antic és del 1244, i les principals sèries documentals presenten una notable continuïtat des del darrer quart del s XIV fins a l’actualitat actes de les sessions municipals, padrons de riquesa i impostos sobre el patrimoni peita, equivalent, contribució, judiciaris i processos, documentació sobre recs i repartiments d’aigües, censals i patrimoni,…
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega la documentació dels fons anteriors al 1750 de la província Tarraconense, la taula arquebisbal, la cúria eclesiàstica i les parròquies de l’arxidiòcesi, creat el 1920 pel cardenal Francesc Vidal i Barraquer.
La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de centralització fou…
Carmen Campidoctoris
Historiografia catalana
Literatura
Poema èpic, escrit en llatí, que narra les gestes de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, fins a la batalla d’Almenar (1082).
És el més antic dels textos dedicats a l’heroi castellà i es conserva incomplet en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primera meitat del segle XIII Escrit en versos sàfics i adònics, n’han arribat trenta-dues estrofes, encara que sembla que n’arribà a tenir, com a mínim, una desena més, encara que només es poden fer conjectures sobre l’extensió original del text El poema adopta un to èpic marcat amb la voluntat de semblar una epopeia de tipus homèric per a ser cantada al poble, al qual recorda els beneficis rebuts de l’heroi La comparació amb els personatges clàssics d’Hèctor, Paris i…
,
Commemoracions de Pere Albert
Historiografia catalana
Tractat de dret feudal europeu escrit vers el 1250 pel jurista i eclesiàstic català Pere Albert.
Desenvolupament enciclopèdic Reconeguda com a font de dret 1470, l’obra fou incorporada a les compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya El seu autor, Pere Albert 1233-1261, canonge de la seu de Barcelona, es formà en l’estudi del dret a Bolonya La seva activitat com a jutge fou molt intensa i ben apreciada per Jaume I i Ramon de Penyafort De fet, el monarca li confià casos difícils de dret feudal, tasca que li atorgà una notable experiència Fruit d’aquest esforç, Albert redactà el Tractactus de constuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos , que posteriorment fou…
Josep Pella i Forgas
Josep Pella i Forgas
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Dret
Historiador, jurista i polític.
Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei…
, ,
Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni de Bofarull i Brocà
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Teatre
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, arxiver, dramaturg i poeta.
Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n’ordenà i n’inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…
, ,
Julià Ribera i Tarragó
Historiografia catalana
Historiador, arabista i musicòleg.
Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per qüestions com la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris, ara orientats a les llengües…