Resultats de la cerca

Entre el 1922 i el 1934, en foren publicats set volums volum I i vol II 1922 III 1924 IV 1926 V 1928 VI 1931 VII 1934, que arribaren fins a la mort de Felip II de Castella 1621 Una part del darrer volum VIII, 1937, que abraça els primers vint anys del regnat de Felip IV, ja impresa, fou destruïda després de la Guerra Civil Espanyola i restà de fet inèdita fins que, a partir d’un únic exemplar conservat, fou reeditada per Jaume Sobrequés el 1979 Originàriament, l’obra havia de constar de tretze parts i arribar a l’any 1919 La part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament i és…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599…

Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa sorgí d’un grup de joves professors universitaris, amb un inequívoc compromís cívic i polític en la Catalunya dels darrers anys del franquisme Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes Aquests cercaren, però, el suport d’altres estudiosos, com Jordi Rubió i Balaguer, collaborador en el primer número de la revista, i que representava, de fet, l’enllaç amb una tradició historiogràfica catalana estroncada per la repressió franquista Destacà també la contribució de Pierre Vilar, que, a més de collaborar regularment en els…

La seva destinació, el 1738, com a militar a Menorca —sota sobirania britànica des del tractat d’Utrecht— donà com a fruit The History of the Island of Minorca , obra escrita en forma epistolar entre el 1740 i el 1742 i dedicada al coronel del regiment d’infanteria i major general de l’exèrcit britànic Richard Offarrel Fou publicada a Londres el 1752, i se’n feu una segona edició el 1756, any en què també es publicà a Dublín El 1754 es traduí a l’alemany Deschreinbung der insel Minorca i el 1769 al francès Histoire naturelle et civile de l’isle de Minorque , i no fou fins el 1781 que es…

Són un dels més importants a fi de tenir un coneixement històric de les respectives àrees i del conjunt, i es fan imprescindibles per a l’estudi del llarg període de la Baixa Edat Mitjana Per raons politicogeogràfiques, vuit d’aquests arxius es troben a l’àrea del Principat Girona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Girona , Urgell, Vic, Barcelona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona , Solsona, Lleida, Tarragona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca i Tortosa, tres al País Valencià València vg Arxiu Capitular de la Catedral de València , Sogorb-Castelló de la Plana vg…

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…

Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…