Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Carles de Coloma i de Melo
Historiografia catalana
Historiador, militar i diplomàtic.
Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de MDXCIX ,…
Francesc Calça
Historiografia catalana
Literatura catalana
Professor universitari, historiador i poeta.
Cavaller, fou deixeble de l’humanista Martí Ivarra A partir del 1545, que fou nomenat catedràtic d’arts i filosofia, restà sempre estretament vinculat a la vida de la universitat, de la qual esdevingué rector Collaborà amb Antic Roca en la confecció del Lexicon latino-catalanum 1561 admirador d’Ausiàs Marc, publicà uns versos llatins en l’edició de les obres d’aquest poeta 1560 Compongué una història, De Cathalonie , de la qual aparegué només el primer llibre 1588, seguint el mètode de Tomic, fet que li donà un prestigi oficial fou consultat per la generalitat per tal d’establir…
Camil·la Blanes i Sureda
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Es llicencià en història a la Universitat de les Illes Balears l’any 1974 Els seus estudis s’han centrat en el maurisme a Mallorca Participà en l’obra Les Illes a les fonts clàssiques 1990, que ofereix una visió extensa del que han dit els clàssics grecs i llatins sobre les Illes, i conté dades descriptives de caràcter geogràfic, toponímic, folklòric, agrari, etc En solitari publicà L’Estatut Procés històric de l’autonomia 1987 i “Antoni Maura i Montaner”, dins Segon llibre de lectures mallorquines 1996 Una atenció especial mereix l’obra Història de Mallorca, I-II…
Francesc Xavier Fluvià
Historiografia catalana
Escriptor jesuïta.
Ensenyà filosofia i teologia a Barcelona, i posteriorment fou rector del Collegi de Sant Bernat de Cervera i president de la Congregació de Seculars a Barcelona Se li coneixen dues obres, totes dues sobre el seu orde Apostólicos afanes de la Compañía de Jesús 1754 i Vida de S Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús 1753, 2 vol En comptes de seguir la història més clàssica de Pedro de Ribadeneyra sobre sant Ignasi, Fluvià preferí la de l’autor siscentista Francisco García La seva intenció, segons reconeix en el pròleg, és imitar el que havia fet el jesuïta italià Antonio Francesco…
Joan Muntaner i Garcia
Historiografia catalana
Canonge i humanista.
Es doctorà en dret civil i eclesiàstic a la Universitat Literària de Mallorca, on guanyà una càtedra el 1788 Amplià els seus estudis a la Reial Acadèmia de Jurisprudència de la Puríssima Concepció i als Reales Estudios de San Isidro Madrid En aquesta ciutat ocupà el càrrec d’advocat dels reials consells en el Suprem de Castella El 1794 obtingué la canongia presbiterial a la seu de Mallorca i l’any següent rebé l’orde sagrat Entre el 1811 i el 1835 hagué de suplir per diferents motius i en diferents ocasions el bisbe titular de la diòcesi i el mateix any 1835 fou elegit vicari capitular El…
Enric Palos i Navarro
Historiografia catalana
Erudit.
Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on es doctorà el 1769 Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou nomenat per la Corona conservador del conjunt arquitectònic antic de Sagunt, i fruit del seu interès per les ruïnes fou la Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto, ahora villa de Murviedro 1793 Aquesta obra, dedicada a Manuel de Godoy i amb una censura signada per Joan Antoni Maians i Siscar, conté un gravat neoclàssic del teatre romà que recull fidelment l’estat en què es trobava l’edifici al final del s XVIII Pel…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Historiografia catalana
Crònica que constitueix la culminació de l’escola històrica ripollesa i el punt de partida de la historiografia catalana posterior.
Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una segona…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Historiografia catalana
Historiador, arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, traductor, assagista polític prospectivista, novel·lista, autor teatral, viatger i director de parcs de Barcelona.
Vida i obra Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on obtingué el títol el 1916 Part de la seva producció és feta en collaboració Regional Planning El Pla de distribució en zones del territori català 1932, amb el seu germà, l’enginyer industrial Santiago Rubió i Tudurí Estat espanyol, societat anònima 1930 i Catalunya amb Europa 1933, les seves propostes de prospectiva política, amb el seu cosí, l’advocat Marià Rubió i Tudurí L’Arc de Barà 1931, amb l’arquitecte Ramon Reventós La Plaça d’Espanya, centre actiu de Barcelona s d, amb l’arquitecte Raimon Duran Reynals alguns llibres de…
Toponymie historique de Catalunya Nord
Historiografia catalana
Obra de l’escriptor i arqueòleg Lluís Bassede subtitulada Noms de lloc de la nostra terra, publicada l’any 1990 pel Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC) i la Universitat de Perpinyà.
Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…
Despertador de Catalunya
Historiografia catalana
Opuscle polític publicat al novembre del 1713 per justificar els drets a la corona de l’arxiduc Carles d’Àustria i animar la resistència enfront de Felip de Borbó.
Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa finalitat, la…