Resultats de la cerca

Després d’estudiar gramàtica i filosofia a la Universitat de València, prengué l’hàbit dels predicadors a setze anys i, coneixedor que se cercaven voluntaris per a les missions californianes, s’allistà com a missioner Sortí de València a l’octubre del 1770, formant part d’una expedició de 27 eclesiàstics que s’embarcà al port de Cadis Una vegada a la Nova Espanya 1771, fou destinat a les terres del Nord, a la frontera amb els indis Durant vint anys, Sales romangué als deserts de la península de Califòrnia, on fundà dos poblats, Sant Vicent Ferrer i Sant Miquel, vertaders illots d’aljubs i…

Dominicà, fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València Durant la guerra del Francès s’exilià a França i redactà unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes Amb Marià Rais escriví una història del seu orde a la província dominicana d’Aragó És autor de poemes de diversos miracles de sant Vicent Ferrer, entre els quals Milacre que sent Vicent Ferrer eixecutà en esta ciutat de València en l’any 1359 1836 i Milacre que feu el gloriós sent Vicent Ferrer en el conde d’Urgell…

Pertanyent a una família noble, participà en la guerra de les Germanies, al bàndol nobiliari, i apareix com a continuador d’un dietari iniciat per Guillem Mir i actualment conservat a la Biblioteca Universitària de València ms 1492 del catàleg de Gutiérrez del Caño El fragment de què s’ocupa l’autor abraça del 1492 al 1503, i en algunes obres de referència de F Almarque, com Historiografía valenciana 1919, és atribuït sense fonaments a Gaspar Mascó El dietari conté informacions interessants i presenta, de vegades, l’òptica del seu autor respecte d’alguns problemes jurídics o legals El text…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller  i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés  i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional  1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple aspecte literari…

Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 Es distingí pels seus treballs històrics de tema local, entre els quals destaquen Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954 i  Història de Santa Maria del Collell 1954 Publicà també reculls de narracions  Llegendes muntanyenques 1925 i  Rondalles 1952 Pòstumament es publicaren  Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya…

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…

Vida i obra Fill d’una família del Llenguadoc –per part de pare– establerta sota l’imperi napoleònic a Perpinyà, el seu avi matern, Albert de Collarès, fou l’últim president del Consell Sobirà de Rosselló Bonnefoy entrà en l’escenari historiogràfic en el moment en què la intellectualitat nord-catalana iniciava el moviment per una història del Rosselló, a través del periòdic Le Publicateur Bonnefoy se’n feu càrrec de l’edició i, al mateix temps, s’orientà cap a l’estudi de la història local Feu amistat amb JB Renard de Saint-Malo i es casà amb la seva filla El 1851 publicà a la SASL dos…

Metge, abandonà la professió per dedicar-se a la política Milità en partits de tendència republicana, dins la qual dirigí el diari El Universo , a València Finalment, es lliurà a la literatura i als estudis històrics Soci fundador de Lo Rat Penat, i president 1889-91, participà assíduament en els seus Jocs Florals, on el 1880 li fou premiada una biografia de Francesc de Ribalta i el 1882, un catàleg de fills illustres de la província de Castelló, escrit en collaboració amb Vicent del Cacho El 1892 en fou mantenidor S’interessà pel folklore valencià en escrits com el pròleg a l’obra de Josep…

Vida i obra Fill d’una família de mestres molt arrelada a Sabadell, el seu pare, Enric Casassas i Cantó, collaborà en l’aplec de dades de l’ Atlas pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i publicà una petita monografia de caràcter local titulada Tona, estudi històric i geogràfic 1935 Lluís Casassas estudià a l’Institut-Escola, i tingué de professor de geografia Lluís Solé i Sabarís, amb el qual mantingué al llarg de la seva vida una estreta relació personal i intellectual Després de la Guerra Civil Espanyola, començà a estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona A causa de…

Vida i obra La seva infantesa transcorregué a Lleida, on la família es traslladà quan el pare, Felip Solé, guanyà una plaça a l’Escola Normal, de la qual arribà a ser director El 1925, Lluís es diplomà com a mestre, i el 1929 es llicencià en ciències naturals a la Universitat de Barcelona i inicià la seva carrera com a ajudant de laboratori i després de facultat Amb un ajut de la Junta para Ampliación de Estudios, estudià a Alemanya, on s’interessà per la paleontologia, matèria en què es doctorà el 1936 El 1926 feu coneixença amb Pau Vila, a través del qual establí contacte amb la geografia…