Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Anales de España
Historiografia catalana
Obra de maduresa de Manuel Ortiz de la Vega [pseudònim de Ferran Patxot i Ferrer], en què compendia en deu volums la història d’Espanya des de l’antiguitat, i amb la qual es consagrà com a continuador de l’obra de l’historiador i religiós Juan de Mariana.
El títol complet és Anales de España desde sus orígenes hasta el tiempo presente Presenta una estructura interna homogènia en què cada volum conté un pròleg en el qual l’autor exposa l’objectiu que l’ha dut a escriure’l hi ha una certa escassetat de treballs històrics d’interès, uns llibres o capítols que abracen la cronologia assenyalada, i un índex de matèries i làmines Dedicà el darrer any de la seva vida 1859 a escriure els tres últims volums, més extensos que els anteriors, i referents a les dinasties austríaca i borbònica, les quals ja havien estat tractades per l’autor en un estudi…
Pere Antoni Matheu i Mulet
Historiografia catalana
Prevere i investigador.
Ordenat el 1925, es doctorà en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1929, i des del 1947 fou canonge de la seu de Mallorca Participà en el procés de beatificació de sor Francina Aina Cirer 1959 Com a investigador, publicà diversos estudis hagiogràfics i apologètics i també escriví diferents obres divulgatives sobre la catedral de Mallorca Mereix especial atenció la seva obra Cristianismo e islamismo 1934, en què analitza l’enfrontament entre ambdues civilitzacions A més, cal destacar Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud de Palma de Mallorca 1931, La corta de…
Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña
Historiografia catalana
Obra historiogràfica d’Antoni de Bofarull i de Brocà, publicada a Barcelona entre els anys 1876-78, en nou volums.
En aquesta important obra, Bofarull volgué sintetitzar el cabal d’investigacions sobre la història civil o laica, i la religiosa del Principat, des d’èpoques primitives fins als últims sobirans espanyols Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura En el pròleg, l’autor reflexiona sobre la situació de la historiografia a Espanya, i situa al s XVI, amb el renaixement de les ciències i les arts, una nova etapa Aquesta etapa tingué com a elements representatius obres com la Historia de España 1780, del religiós i historiador…
Josep Maria Giménez i Fayos
Historiografia catalana
Historiador i professor.
Llicenciat en història i doctor en ciències exactes, fou professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de València i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Molt actiu en les files del valencianisme cultural de la dècada del 1920, fundà i dirigí la revista Cultura Valenciana 1926-31, publicació trimestral de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, de clara orientació conservadora, i el 1928 creà, juntament amb el marquès de Lozoya, la càtedra Lluís Vives de la UV Ja després de la Guerra Civil Espanyola, dirigí la revista Esto Vir 1952-55, publicada per la Congregació…
Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta
Francesc d’Assís Ubach i Vinyeta
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Escriptor i historiador.
Vida i obra De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç Amic de Roca i Roca, FP Briz, Aulèstia i Pijoan, A Guimerà, etc, participà amb ells en la creació de diverses entitats culturals La Jove Catalunya 1870, l’Eixam Ortogràfic 1871 i La Misteriosa 1872 també fou president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques 1888-91 Fou un dels participants més assidus als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber 1874 i on actuà de mantenidor 1878, 1906 i president 1905 Fou també felibre majoral d’Avinyó 1876 i membre corresponent de l’…
, ,
Joaquim Sarret i Arbós
Historiografia catalana
Arxiver, cronista i historiador.
Vida i obra Procedent d’una família originària d’Igualada, aprengué els secrets de la paleografia de la mà de l’arxiver municipal de Manresa, Leonci Soler i March, que ho era des del 1882 El 1896 fou nomenat arxiver adjunt, i finalment el 1899, arxiver titular, fins a la seva mort Fou un investigador nat, un arxiver exemplar premiat per la tasca realitzada als arxius de Manresa l’any 1914 i un historiador extraordinàriament prolífic Concepció Llorens n’ha comptabilitzat una trentena llarga de llibres i fullets publicats, 148 manuscrits inèdits i una dotzena de manuscrits autobiogràfics,…
Jaume Bofill i Mates
Historiografia catalana
Literat i poeta noucentista i polític catalanista.
Nasqué en el si d’una família de propietaris territorials de Viladrau, amb vinculacions amb el carlisme i d’una forta significació catalanista i catòlica L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Jaume seguí estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Consolidà la formació en les Acadèmies de la Congregació Mariana de Barcelona, on coincidí amb bona part dels capdavanters del noucentisme i del catalanisme polític Ingressà…
Historia de España, desde los tiempos más remotos hasta 1839
Historiografia catalana
Obra de l’historiador Joan Cortada i Sala, en tres volums, publicada en 1841-42.
Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita per a l’edició castellana de la collecció Le Monde, histoire de tous les peuples El Mundo, historia de todos los pueblos , editada per Antoni Brusi entre el 1840 i el 1845 Malgrat el seu caràcter d’encàrrec editorial, aquesta fou la recerca més ambiciosa de Cortada com a historiador, per la qual rebé distincions diverses A l’obra se li ha de reconèixer el mèrit de ser pionera dins del panorama historiogràfic de l’Estat espanyol, ja que durant la primera meitat del s XIX, i gran part de la segona, la historiografia espanyola visqué de renda de l’obra…
Agustí d’Arquers i Jover
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Cursà els estudis primaris a Cocentaina i l’any 1749 entrà al convent de la Mercè d’Elx, on estudià arts i teologia Primer lector de filosofia i, després, de teologia, arribà l’any 1786 a Maestro de Número en Sagrada Teologia Exercí diversos càrrecs entre els mercedaris, fins que l’any 1796 fou nomenat provincial de València El seu contacte amb els arxius fou primerenc ja que vers el 1757 començà a recollir dades per a una història de Cocentaina, que mai no arribà a concloure Però fruit d’aquesta vocació per la història, el 1778 se li encarregà la classificació de l’arxiu de la secretaria…
Carles Sarthou i Carreres
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arxiver.
Vida i obra Feu el batxillerat a Castelló i completà els estudis de dret a València l’any 1903 obtingué a Madrid el grau de doctor Fou jutge de Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i Xàtiva El 1920 s’establí definitivament en aquesta darrera ciutat, on exercí els càrrecs d’arxiver bibliotecari, cronista oficial i conservador del museu municipal La seva intervenció en l’arxiu municipal esdevingué essencial per a la salvaguarda del patrimoni històric, primer oblidat i després amenaçat per la guerra civil Fou director de les revistes Játiva , Ecos i Játiva turística També participà…