Resultats de la cerca

Se suspengué, però, entre el 1955 i el 1990 i entre el 1992 i el 1994 La tercera època, des del 1994 fins als nostres dies, sembla més consolidada i manté una certa periodicitat Hi participen historiadors catalans i de fora L’interès rau en la presència de temes de Catalunya, però també s’hi publiquen treballs sobre altres llocs És el punt de referència per a molts historiadors i una plataforma de debats historiogràfics, aprofitant també els lligams que proporciona l’IEC També s’hi anuncien les te- sis que es presenten regularment a Catalunya El 2000 el director de la revista era…

El 1965 fundà el Museu Arqueològic, Etnològic i Numismàtic de la Porciúncula, del qual fou director i conservador fins gairebé la seva mort Estudià l’arqueologia i l’artesania mallorquines, i també els antics oficis tradicionals de Mallorca Entre les seves obres destaquen La necrópolis del primer bronce mallorquín de Ca Na Vidriera de Palma de Mallorca 1973, Una necrópolis rural de la ciudad romana de Pollentia Mallorca 1975, Aportación al estudio de la cerámica común postmedieval de Mallorca 1976, La nave tardo-romana del Cap Blanc Mallorca 1976, Els llums en la història de Mallorca 1977, La…

Vida i obra Signà molts treballs com Josep l’Escrivà Acabada la guerra civil s’hagué d’exiliar a França durant dos anys Fou uns dels cofundadors de la Federació Sindical de Treballadors Collaborà amb la premsa local i fundà l’Associació d’Estudis Històrics Mossèn Martí Gadea 1968 Les seves dues primeres monografies, en castellà, se centren en el cinema Cinematurgia 1957 i Sesión de Cine 1959 Collaborà amb revistes cinematogràfiques especialitzades com Objetivo i Fotogramas Abandonà les publicacions de cinema i es dedicà a estudiar la història valenciana de la repoblació del s xiii i la…

L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà 52 volums en català, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F Almela i Vives, V Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General Espartero 1956…

Llicenciat en dret i filosofia a Barcelona 1926-31 i fundador de la revista d’avantguarda Hèlix , fou secretari de Carles Pi i Sunyer en gairebé tots els càrrecs que aquest polític ostentà durant el període republicà Exiliat el 1937 a Veneçuela, hi desenvolupà una tasca cultural de primeríssim ordre El 1956 fou nomenat director de la Biblioteca Nacional d’aquell país i arribà a ser conseller de l’expresident de la República Rafael Caldera Miquel Batllori el considera com el renovador de la història cultural i política veneçolana i de tots els sis països boliviarians d’Amèrica del Sud pel que…

Desenvolupament enciclopèdic Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors del poble…

Vida i obra Es dedicà bàsicament a la geografia descriptiva de les comarques del País Valencià L’any 1922, amb la collaboració d’E Cebrián, organitzà les Joventuts Ratpenatistes Des del 1926 fins a la seva jubilació treballà en diversos organismes de l’administració de la Diputació Provincial de València Fou un dels activistes més importants de l’excursionisme valencià a través del Centre Excursionista de València i de l’associació El Palleter Des de la proclamació de la Segona República participà, de la mà de Joaquim Reig, en les campanyes d’afirmació nacionalista que promogué el Centre d’…

El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico 1988 i de l’…

Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a…

Desenvolupament enciclopèdic Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova Tracta temes com la propietat dels vaixells, l’…