Resultats de la cerca

Fill d’ Armand de Fluvià i Vendrell Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i fou membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà…

Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic— accentua la…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un dels textos impresos –entre els diversos que es coneixen– que exposa millor la pervivència de les idees austriacistes després de la derrota del 1714 El signa un tal senyor Broak, un anglès que afirma que viu a Barcelona i que fou secretari de Mitford Crowe, el qual fou plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra en la negociació amb els catalans per a la signatura del pacte de Gènova del 1705 Un tal senyor Vallès consta com a traductor Es desconeix realment l’autoria del text –podia haver estat un català no exiliat– i fins l’editor, malgrat que…

Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…

De formació autodidàctica, treballà a L’Espanya Industrial, on arribà a apoderat S’afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI, on el 1907 entrà en contacte amb els cursos de la càtedra d’economia i política aranzelària dirigits per Guillem Graell, i participà en la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics Hi tractà amb els nuclis de joves professionals del primer Noucentisme i començà la seva collaboració a la premsa Ideològicament conservador i de tendència polemista, defensà amb abrandament una ètica social conforme als principis morals del cristianisme…

Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès  1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia…

Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849  La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución  i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari de…

Format en plena atmosfera noucentista, assistí a l’escola Montessori dependent de la Mancomunitat i a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigides per Alexandre Galí Cursà el batxillerat a l’Escola Monturiol De ben jove ja mostrà inclinacions cap a l’art i el 1928 publicà el seu primer treball històric en la revista Junior El 1931 començà els estudis universitaris a la Facultat de Ciències Participà en la fundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i ocupà càrrecs en els sindicats d’estudiants Vinculat al catalanisme popular, fou membre de Palestra i de les Joventuts d’Esquerra…

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…