Resultats de la cerca

En sortiren nou números 1979-90, més un de previ 1978, sense numerar, on s’afirmava que la publicació, entroncant amb l’impuls historiogràfic del Primer Congrés d’Història del País Valencià 1971, pretenia activar la tasca dels joves investigadors El 1979 se’n fixà la periodicitat anual, s’establí la línia de la revista, oberta a la pluralitat científica i centrada en els estudis contemporanis, preferentment valencians, i se’n dissenyà la portada, feta per Francesc Jarque i basada en l’obra d’Andreu Alfaro, Un País que ja anem fent Inclogué articles i materials tant en castellà com en català…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i installat a Vic 1798, fou el primer…

Vida i obra Dominicà 1586, fou predicador general de la província, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí Advocà insistentment per l’expulsió definitiva dels moriscs, prop del rei i els seus ministres i dels papes Gregori XIV, Climent VIII i Pau V i de membres de la inquisició romana 1591, 1603, 1608 Estudià a la Universitat de Salamanca Vinculat al cercle de l’arquebisbe de València, Joan de Ribera, l’any 1585 obtingué, essent escolà, el càrrec de beneficiat de la parròquia de Corbera L’any següent s’ordenà de sacerdot i entrà al convent dels dominicans de…

Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española  i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…

L’11 d’abril de 1872 s’acordà la fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’ Ateneu Barcelonès , i el dia 8 de maig es constituí la primera junta directiva, amb Manuel Duran i Bas com a president de la nova institució El nombre de socis que aportà cada membre fou de 444 per l’Ateneu Català i de 107 pel Casino Mercantil En total, a l’inici de l’any 1872 la institució tenia 551 membres, que arribaren a 615 al final del mateix any Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici, Josep…

Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…

Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…

Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…

Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…