Resultats de la cerca

Fou el principal seguidor a Catalunya de les teories cícliques de la història formulades pel filòsof alemany Oswald Spengler 1880-1936 La seva concepció, però, se’n distancià radicalment per una profunda convicció envers la vàlua dels ideals democràtics i políticament progressistes Destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya abans de la Guerra Civil Espanyola, fou regidor de l’Ajuntament de Figueres i, durant la conflagració bèllica, arribà a ser alcalde de la ciutat Exiliat el 1939 a França, no retornà fins al 1947 Durant aquest període formulà la seva teoria, que ell anomenà “…

Vida i obra Vers el 1899 començà la seva formació artística assistint a l’Acadèmia Hoyos de pintura més tard, completà la seva educació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona Entre el 1910 i el 1912, fugint d’una condemna de la Llei de jurisdiccions, visqué a París En tornar, publicà els seus dibuixos antialemanys en la revista Iberia premiats amb la Gran Creu de la Legió d’Honor francesa Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis 1920-23, impartí classes a l’Escola Elemental del Treball i, més tard, a l’Escola de Bibliotecàries El 1922…

Desenvolupament enciclopèdic L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot 1866 – 1944, alcalde de Castelló 1907 i 1924, president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M Milà i Fontanals Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals A aquest nucli…

Consta de vuit volums, redactats per diferents especialistes i tots amb pròleg de Vilar, que comprenen des de les primeres ocupacions del Principat fins als anys vuitanta del s XX En l’elaboració de l’obra hi participaren membres de la generació formada sota el mestratge de Vicens i Vives, F Soldevila, Jordi Rubió, Martí de Riquer i R d’Abadal, com J Maluquer de Motes, J Fontana i J Termes, i també de la generació posterior, com C Batlle, JM Salrach, B de Riquer, JB Culla i N Sales Una de les parts fonamentals de l’obra són les introduccions de cada volum fetes per Pierre Vilar, on l’…

Vida i obra Una de les figures més rellevants de la Illustració valenciana, realitzà una important contribució tant als dominis de la botànica, la història natural i la geografia, com a l’erudició històrica i la defensa de la tradició científica espanyola Durant els anys d’estudiant de filosofia i teologia a València i Gandia entrà en contacte amb Gregori Maians i Francesc V Pérez i Baier, els quals exerciren sobre ell una forta influència intellectual vg historiografia de la Illustració Fou a través seu que Teodomiro Caro de Briones, oïdor criminal i més tard civil de l’Audiència de…

Vida i obra La seva tasca investigadora se centrà en l’estudi de la implantació del marc institucional del règim napoleònic a Catalunya i a Espanya, i en la instauració de la Nova Planta al Principat imposada per Felip V arran del desenllaç de la guerra de Sucessió En la seva formació, hi influïren la vinculació del seu pare a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera –entitat de la qual fou vicepresident– i un oncle seu Joan Riba Faura, industrial blanquer i home de significada actuació política com a militant de la Lliga Regionalista L’origen de la seva vocació historiogràfica cal cercar-lo,…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere ,  Bartomeu ,  Josep  i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de Ramon Llull, a setze anys…

Vida i obra La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què…

Desenvolupament enciclopèdic Als Països Catalans, els estudis musicals s’iniciaren al principi del vuit-cents, quan el lleidatà Josep Teixidor 1750 – 1811 publicà el Discurso sobre la historia universal de la música 1804, i s’arrodoniren al llarg dels s XIX i XX amb l’aportació de biografies dels compositors més destacats, la qual cosa despertà un creixent interès, que ha donat com a resultat la inclusió d’aquesta disciplina en el sistema ordinari de l’ensenyament Es tendeix a dividir en tres etapes l’estudi de la història musical als Països Catalans L’etapa inicial Té els seus orígens en les…

Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…