Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues seus l’una a l…

Especialista en el procés revolucionari burgès espanyol La seva pràctica docent a la Universitat de València, durant més de trenta anys, compromesa políticament i socialment en la lluita per les llibertats democràtiques enfront la dictadura franquista, ha obert un vast camp d’investigació històrica dins del materialisme històric, amb temes i aspectes inèdits, la reinterpretació d’altres i la proposta de problemes i debats vg historiografia marxista Això ha generat una escola d’historiadors centrats en els diversos aspectes del procés revolucionari burgès espanyol 1808-74 transcendint, fins i…

Amb el restabliment de l’autonomia 1979 i l’assumpció de competències plenes en matèria de cultura, el govern català projectà el desplegament d’un model d’arxius diferent a l’estatal, articulat per províncies i regions La llei 6/1985 d’arxius creà la Xarxa d’Arxius Històrics de la Generalitat, tot i que la construcció d’infraestructures s’inicià l’any 1982 mitjançant convenis amb els ajuntaments respectius Orgànicament, depenen del Servei d’Arxius, creat el 1980 dins el Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Es regula pel decret 110/1988 i, pel 208/1989, se’n delega la…

Vida i obra De família menestral, estudià francès, anglès i alemany amb diferents professors particulars Treballà des de molt jove com a dependent encarregat de la correspondència estrangera en diverses cases comercials de Barcelona La possibilitat d’establir relacions comercials amb la Mediterrània oriental potser fou la causa del seu aprenentatge del grec modern, que li ensenyà Demetrio Carolo, un grec resident a Barcelona, mentre que l’estudi del grec clàssic i de la cultura hellènica fou fonamentalment autodidàctic Ideològicament fou liberal, i sempre es mogué dins els paràmetres del…

Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…

Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar que qualsevol reflexió filosòfica forma part de la…

Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques El catalanisme des de la cultura i la política castellana Un dels…

La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…