Resultats de la cerca

La seva periodicitat és anual, malgrat que els problemes financers, entre altres, en dificultaren la continuïtat durant els anys vuitanta, fet que se superà a partir del 1990, en què l’edició esdevingué més regular Amb l’objectiu principal de divulgar i fer conèixer els estudis d’història, arqueologia i altres ciències dins l’àmbit de la comarca, la revista recull i edita els treballs presentats al Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i rep el suport de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV El 1990 i, posteriorment, el 1997 s’iniciaren noves etapes en la línia i la…

De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i creà un…

L’origen no tenia una finalitat arxivística i provenia d’un bloc anomenat Sección Guerra Civil, de l’Arxiu Històric Nacional Inicialment sorgit d’una llunyana ordre signada pel general Franco en plena Guerra Civil Espanyola —el 20 d’abril de 1936—, aquest dipòsit es completà amb una ordre posterior del Ministeri de l’Interior que tenia com a finalitat recuperar, classificar i custodiar documentació procedent d’entitats i de persones del bàndol republicà La seva funció era, doncs, repressiva A mesura que ocuparen el territori republicà, les tropes franquistes “ nacionales ” anaven requisant la…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps…

Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…

Vida Fou notari d’Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan…

Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1917, obtingué la primera notaria el 1922, a Ezcaray passà després a Ponferrada i Castelló, i exercí a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilació el 1972 Dotat d’una gran personalitat, d’un esperit humanista i d’una disposició natural per a la paraula més que per a l’escriptura, participà de manera activa en els cenacles i les tertúlies culturals, especialment de l’Ateneu Barcelonès Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, fou el promotor i assessor jurídic d’…

Des del mateix moment de la fundació, el 1907, l’IEC es proposà confegir la seva biblioteca per tal d’acomplir les finalitats que la universitat oficial, fortament centralitzada i mal dotada, no satisfeia És a dir, incorporar estudis específicament catalans i en llengua catalana per crear la vida científica estretament relacionada amb les necessitats reals de la societat, i desenvolupar tot el potencial intellectual de Catalunya, en tots els camps de l’alta investigació i de l’activitat científica La primigènia biblioteca fou impulsada molt especialment per Josep Pijoan i Soteras, Antoni…

Desenvolupament enciclopèdic Però a diferència dels cartularis, el criteri de selecció dels documents és donat pels investigadors en funció del seu tema d’estudi També són anomenats colleccions de documents o colleccions diplomàtiques Sobre els diplomataris de caràcter general i de regnats publicats a Catalunya, resulta indispensable la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón CODOIN, iniciada per Pròsper de Bofarull l’any 1847, i que amb interrupcions es continuà fins el 1982, en la qual es publicaren en conjunt una vintena de diplomataris Les principals…

Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…