Resultats de la cerca

Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC entre el 1909 i el 1924, Puig i Cadafalch començà a preparar-ne la segona edició, tot i que només en fou publicat un primer volum, l’any 1934 Els quatre volums de la primera edició s’exhauriren ràpidament i es feu molt difícil de consultar-los Per això l’any 1983 foren reeditats en una edició facsímil, que representà una de les primeres activitats de l’IEC durant la democràcia L’obra donà a conèixer el patrimoni arquitectònic de l’època medieval i és formada per tres parts i dividida en quatre volums El primer volum inclou l’arquitectura romana…

Vida i obra És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials 1950 i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires 1952-54 El 1952 es graduà en dret poc temps després, el 1954, inicià la docència…

Desenvolupament enciclopèdic Amb motiu d’un acord de la corporació municipal del 25 d’agost de 1902, l’Ajuntament de València proposà installar a l’arxiu, formant-ne part, « una biblioteca de periódicos locales así antiguos como modernos que la base sean los diarios que se publiquen en Valencia, que se complete la colección con revistas y semanarios que se adquieran al efecto que se invite a los directores de estas publicaciones a que faciliten un ejemplar de cada número que publiquen que en todos los donativos de colecciones de periódicos antiguos o modernos se consigne por medio de una…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…

Vida i obra De família de teixidors originària del Bages, visqué després a Alcoi i Terrassa, i de jove combinà el treball en fàbriques de Barcelona amb una formació autodidàctica i l’excursionisme La relació amb cercles intellectuals anarquistes l’inicià com a mestre Ateneu Obrer de Badalona, Foment Martinenc de Barcelona i el posà en contacte amb F Ferrer i Guàrdia El 1905 fundà l’Escola Horaciana, notable experiència de renovació pedagògica, que influí en l’orientació de la seva tasca científica posterior El 1912 fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios per estudiar a l’École de…

Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…

Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni Pujades entrar…

Desenvolupament enciclopèdic Hi havia estudis de gramàtica, llatinitats, arts o filosofia, teologia, lleis i medicina, i dispensava tots els graus Durant l’Antic Règim, a les universitats no s’estudiava història, tot i que a les facultats de teologia i dret es donaven alguns elements d’història eclesiàstica, dels concilis o del dret reial El conreu de la història, a València, es feu fora de les aules Al s XVIII, aparegueren alguns erudits com Josep Teixidor o Marc Antoni Orellana, que feren una història erudita i documentada que colleccionava notícies sobre antiguitats monuments, monedes,…

La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…

Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…