Resultats de la cerca

Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars,…

Tanmateix, des del 1921 fins al 1927 sortí amb el títol d’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó i des del 1928 fins al 1938 i els anys 1950 i 1951, sota el títol Almanac Català Rossellonès S’editaren un total de 19 números, en els quals es publicaren alguns treballs de caràcter històric i etnogràfic de Juli Delpont, Josep Sebastià Pons, Horace Chauvet i Carles Guardó

A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes Segurament fou redactat abans que el Llibre de meravelles , i fou influït pel Calila i Dimna i el Roman de Renart Fou editat per primera vegada el 1872

Atret pels ideals nacionalistes, s’endinsà en la política catalana Fou redactor en cap de La Veu del Camp i corresponsal a Reus de La Veu de Catalunya , periòdics relacionats amb la Lliga Regionalista Representà la Lliga com a regidor de l’Ajuntament de Reus És autor de moltes obres sobre història i religió, com també d’algunes novelles Té publicades unes memòries, Fou una guerra contra tots , 1936-1939 1980, on narra la seva visió dels fets de la guerra civil i, també, l’actuació del seu germà Miquel, conseller del PSUC en el govern de la Generalitat durant la…

Vida i obra Cursà estudis al Seminari Pontifici de Tarragona i fou ordenat de sacerdot el 1908 Fou el primer director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Allí feu una tasca pionera a l’Estat espanyol, que consistí a reunir i classificar tota la documentació històrica dels arxius parroquials tarragonins Fou canonge i arxiver de la catedral de Tarragona i també es dedicà a l’arqueologia La seva producció historiogràfica se centra en l’època medieval i es troba dispersa en diverses publicacions de la premsa local catalana, eclesiàstica i d’entitats culturals Diario de Lérida 1905, 1915…

Vida i obra Fou un dels fundadors i membre actiu de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon RHAR , on publicà diferents articles Investigà la toponímia de la Catalunya del Nord “Écoute s’il pleut Contribution à l’étude des noms de lieux en Roussillon”, RHAR 1904, completat en La Veu del Canigó 1914 el sistema de regadiu “Notice historique sur le moulin de Nefiach”, RHAR 1900, editat en format llibre el mateix any Le régime des eaux en Roussillon 1900 “Aperçu historique sur la propriété des cours d’eau du Roussillon et le Mémoire de Fossa”, Ruscino 1911 També escriví…

Advocat, presencià a Vic els avalots que precediren la guerra dels Segadors i també en presencià l’inici Indignat per l’actitud dels seus convilatans, el 1641 escriví una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït  en la ciutat de Vic des de l’any 1634 fins al de 1641 publicada a La Veu del Montserrat , XXV, 1902 Descriu vívidament l’esclat de la revolta del 1640 i insisteix reiteradament en la veracitat del seu relat

Vida i obra Nascut a Marsella, anà al Rosselló per estudiar el batxillerat, i entrà molt jove al diari L’Indépendant Dirigí la revista La Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23, i collaborà en La Rennaissance Catalane Els seus ideals polítics republicans el portaren a enllestir una Histoire du Parti Républicain dans les Pyrénées-Orientales 1909 El 1920 fundà, amb Carles Grandó i Juli Delpont, la Colla del Rosselló, associació catalanista, que organitzà homenatges als escriptors nord-catalans Caseponce, Saisset,…

Vida i obra Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868 exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal Es dedicà a l’estudi de la història, la filologia etimologia i toponímia, l’arqueologia i el folklore Com a escriptor, emprà el pseudònim Rafel Sans d’Urpí La seva obra històrica es basà sempre en documentació d’arxiu, i feu especial atenció en l’època medieval Inicià la seva producció literària amb el treball Sobre la libertad de la ciencia , premiat en un certamen de Madrid i imprès el 1879 El mateix any edità la Historia de…

Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’…