Resultats de la cerca

Vida i obra Cursà estudis al Seminari Pontifici de Tarragona i fou ordenat de sacerdot el 1908 Fou el primer director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Allí feu una tasca pionera a l’Estat espanyol, que consistí a reunir i classificar tota la documentació històrica dels arxius parroquials tarragonins Fou canonge i arxiver de la catedral de Tarragona i també es dedicà a l’arqueologia La seva producció historiogràfica se centra en l’època medieval i es troba dispersa en diverses publicacions de la premsa local catalana, eclesiàstica i d’entitats culturals Diario de Lérida 1905, 1915…

De jove ingressà a l’orde dominicà i estudià lògica a València 1369, Girona 1370, Mallorca 1371, Manresa 1372 i Lleida 1373, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer El 1377 fou lector de lògica a l’estudi general dominicà de Barcelona, però l’any següent marxà de nou a València per cursar estudis de teologia, que continuà posteriorment a Tolosa i a París El 1387 fou nomenat professor de l’estudi del convent de Lleida, on el seu germà Pere, també dominicà, era professor de filosofia, i on assolí un gran prestigi El 1395 ocupà a València la càtedra de teologia que havia…

Vida i obra Era jesuïta 1674 Després d’haver cursat humanitats clàssiques, ensenyà al collegi imperial de Santa Maria i Sant Jaume de Cordelles, on ocupà una càtedra de filosofia Posteriorment fou rector dels collegis jesuïtes de Lleida i de la Seu d’Urgell Germà seu fou Gerard Marcillo, professor de retòrica de la Universitat de Barcelona i traductor al català de les Institucions de gramàtica de Nebrija Per encàrrec dels consellers de Barcelona escriví Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras 1685, dedicada als consellers de Barcelona, que és una descripció geogràfica i un resum…

És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu…

El projecte fou elaborat per Borja de Riquer i Permanyer director i Jordi Casassas i Ymbert assessor Els collaboradors han estat Roger Alier història de la música, Marc Baldó història del País Valencià, Francesc Fontbona història de l’art, David Ginard, Maria Barceló, Carles Manera i G Rosselló i Bordoy història de les Illes Balears, Pere Hereu història de l’urbanisme i l’arquitectura, Joan Lluís Marfany història de la literatura i la cultura, Santiago Riera història de la ciència, Ramon Sala història de la Catalunya del Nord i Isabel Segura història de la dona L’obra es compon de 12 volums…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…

Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de manera que, en…

Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al segle XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí i Ballester , era fill del poeta i comediògraf  Josep Ortí i Moles El 1705 fou nomenat secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la…

Es publica des del 1915 en castellà, i en els seus orígens fou impulsada per Lluís Tramoyeres com a butlletí de la institució La seva gestació s’inicià el 1905, amb els acadèmics Teodor Llorente, Serrano i Morales, Martínez i Aloy, Roc Chabàs i Gonçal Salvà, el secretari Lluís Tramoyeres i Josep Maria Belda com a president, però en aquell moment les gestions no arribaren a bon port El 1910 es reprengué el tema i, per fi, el 9 de novembre de 1915 es repartí el primer número d’ Archivo de Arte Valenciano , amb Joan Dordà com a president Aleshores la revista era trimestral, però el 1917 passà a…

Desenvolupament enciclopèdic De fet, durant el període romàntic, és a dir, els anys vint, trenta i el començament dels quaranta del segle XIX, la producció historiogràfica pròpia fou molt escassa i l’específicament romàntica, pràcticament inexistent Només es publicaren traduccions, novelles i drames històrics, i poesia d’exaltació patriòtica, mentre que la majoria de treballs erudits romangueren inèdits fins a la restauració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Les obres considerades paradigmàtiques del romanticisme historiogràfic a Catalunya són els treballs sobre el patrimoni…