Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
periscopi

Periscopi de submarí desplegat
© Fototeca.cat
Física
Instrument òptic que permet l’observació d’objectes situats fora del camp de visió directa.
Essencialment, és constituït per una ullera que té el tub vertical i que, mitjançant un sistema de miralls o de prismes de reflexió total, aconsegueix que els raigs que entren a l’instrument a una altura h 1 arribin a un observador situat a una altura h 2 inferior El periscopi és utilitzat des de la Primera Guerra Mundial per a l’observació militar, i és l’únic instrument d’observació de la superfície de la mar utilitzable pels submarins submergits El periscopi de concepció més simple i de construcció més senzilla és el periscopi de trinxera , emprat també en els tancs, que consisteix en un…
llei empírica
Física
Llei a la qual hom ha arribat estadísticament per coneixements obtinguts de l’experiència directa.
actinòmetre
Meteorologia
Física
Instrument per a mesurar la densitat de flux de la radiació solar.
Els actinòmetres han estat adaptats a usos especialitzats i hom n'utilitza de tres tipus el pirheliòmetre, que mesura la radiació solar directa el piranòmetre, que mesura la radiació total del cel el pirogeòmetre, que mesura la irradiació de la terra
vacuòmetre
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la pressió d’un recinte quan és inferior a l’atmosfèrica que l’envolta (buit).
Els vacuòmetres poden ésser de mesura directa i de mesura indirecta Entre els primers hi ha els de deformació de sòlid com ara el de Burdon i el de membrana i els hidroestàtics el de columna de líquid i el de tor pendular Entre els segons hi ha el de McLeod, el tèrmic, el mesurador d’ionització, el molecular i l’acústic, amb els quals hom mesura una determinada propietat física que és funció de la pressió
Fermilab
Física
Laboratori de física de partícules d’altes energies a Batavia, Illinois.
Fundat el 1967 amb el nom de National Accelerator Laboratory, el 1974 canvià el seu nom per l’actual en honor al físic Enrico Fermi El 1977 s’hi descobrí el mesó èpsilon, fet que constituí la primera evidència de l’existència del quark b, el primer dels sis predits pel model estàndard, i el 1995 s’hi descobrí l’últim dels sis, el quark t El 2000 s’hi obtingué la primera evidència directa del neutrí de la tau ντ Entre d’altres, ha allotjat el Tevatró 1983-2011, un sincrotó de 6,28 km de circumferència que ha proporcionat energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o…
superplasticitat
Física
Fenomen de plasticitat excepcional que presenten certs materials per a determinades temperatures i velocitats de deformació.
El material superplàstic, sotmès a deformació a una temperatura elevada i en unes condicions determinades, pot experimentar una elongació del 100% al 1 000%, sense fractura El comportament superplàstic permet de conformar el material en formes molt complexes L’efecte superplàstic apareix com a conseqüència directa dels trets estructurals d’un material, però també hi ha materials en què només ho fa sota unes condicions específiques d’avaluació del comportament plàstic En el primer cas, el requeriment estructural consisteix en el fet que el material ha de tenir una mida de gra molt…
temperatura de l’aire
Meteorologia
Física
Temperatura que té, en un moment donat, l’aire de l’atmosfera terrestre.
De tots els elements meteorològics, la temperatura de l’aire és, potser, el que més intensament afecta l’organisme Hom la mesura mitjançant termòmetres adequats La temperatura de l’aire prové exclusivament de la calor irradiada pel Sol, mentre que és quasi nulla la influència de la calor interna de la Terra No obstant això, l’aire amb prou feines s’escalfa per l’acció directa dels raigs del Sol ho fa per contacte amb el sòl, puix que aquest absorbeix una gran part de la radiació solar Així hom explica el decreixement de la temperatura amb l’altura en la troposfera Aquest decreixement és…
areòmetre
Física
Instrument utilitzat en areometria per a determinar el pes específic dels líquids, consistent en una tija de vidre, seguida d’un eixamplament que fa de cambra d’aire i acabada amb un altre eixamplament més petit que conté mercuri o granalla de plom.
La seva flotabilitat en un líquid és funció directa del pes específic d’aquest líquid de forma que la longitud de tija que sobresurt de la superfície serveix, prèviament graduada, per a poder-lo determinar La tija pot ésser graduada directament en pesos específics, i llavors l’instrument pren el nom de densímetre, o en unitats convencionals, anomenades graus, fixats a conveniència particular del ram industrial que en fa ús Són emprats els graus Baumé en aplicacions generals, els graus API en la indústria del petroli, els graus Brix en la indústria del sucre, etc Les…
Pierre Curie
Pierre Curie
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Cursà estudis a la Sorbona, on es llicencià en ciències 1877 i treballà com a ajudant al laboratori de QP Desains El 1880 descobrí la piezoelectricitat a través d’experiments duts a terme conjuntament amb el seu germà Paul-Jacques, i a partir dels seus estudis sobre l’estructura cristallina elaborà una teoria general de la simetria aplicable a tots els fenòmens físics Per tal d’investigar a fons el magnetisme , perfeccionà alguns instruments de mesura i construí una balança aperiòdica de lectura directa balança de Curie i una balança de torsió destinada a mesurar la…
paradoxa dels bessons
Física
Efecte relativista derivat de la dilatació del temps relativitat).
Si dos bessons, situats inicialment en un mateix punt d’un sistema de referència inercial S, se separen, l’un d’ells romanent a S mentre que l’altre emprèn un viatge espacial a gran velocitat, aleshores la cinemàtica relativista prediu que, en tornar-se a trobar, el bessó que ha romàs a S ha envellit més que no ho ha fet el que ha viatjat Per al nostre sentit comú, aferrat a la idea d’un temps absolut, és difícil d’entendre que aquesta dilatació del temps dels rellotges mòbils no és una paradoxa sinó una conseqüència matemàtica de la teoria de la relativitat que ja ha estat evidenciada…