Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
equilibri
Psicologia
Integració dels processos psíquics.
L’equilibri psicològic o mental es caracteritza per l’absència d’excentricitats i per una coherència i estabilització fonamentals de la conducta personal En el seu sentit dinàmic, entès com a procés més que no com a pur resultat, l’equilibri és un sistema de compensacions de les pertorbacions externes per mitjà de les activitats de l’individu en la doctrina freudiana, l’equilibri brolla del fet que els somnis, les sublimacions, etc, compensen de les frustacions externes i repressions internes Per a les teories de l’aprenentatge i del condicionament, l’equilibri, com a estabilització de les…
meditació

Persona meditant
Damien Bouchard - Fotolia.com
Religió
Psicologia
Aplicació de la ment a la consideració atenta d’un mateix, d’alguna cosa relacionada i compresa amb la pròpia existència en general i, en particular, a la conducta a seguir segons el sentit que hom li vulgui donar o d’algun aspecte de la convicció personal religiosa i de les seves exigències.
En la meditació, les facultats psíquiques afectives hi participen tant com les intellectuals, i àdhuc hom hi afegeix la participació activa de tot el cos postura, silenci, etc L’accentuació de la pròpia experiència o d’un contingut determinat, diferent d’aquesta experiència, com a objecte primordial de la meditació pot justificar la diferència entre un tipus de meditació oriental i un altre d’occidental En ambdós casos, tanmateix, les formes concretes de meditació han variat segons les diverses èpoques històriques o culturals Objecte important de l’estudi de la psicologia de la…
infància
Psicologia
Dret
Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència i que sol dividir-se en primera infància i segona infància, separades ambdues per l’aparició de les segones dents.
La ciència biopsicològica ha anat precisant l’especificitat d’aquesta fase en relació amb l’adolescència, la joventut i el món adult, i l’estudi psicològic de la infància l’ha dividida en subperíodes i n'ha fet una descripció sintètica sobre la base de l’interès dominant o el tret més significatiu caracterització qualitativa de la infància, o bé ha analitzat les aptituds, facultats, actituds, etc, del nen d’acord amb l’esquema científic elaborat per a l’adult normal psicologia diferencial per raó de l’edat A banda d’altres aportacions A Ferrière, E Claparède, E Kirkpatrick, JP …
estadi
Psicologia
Període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà.
La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’enveja del penis…
pensament
Filosofia
Psicologia
Lògica
Acció i efecte de pensar, el fet de pensar.
Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement…
adolescència
Psicologia
Període de la vida que segueix la infància i precedeix l’edat adulta, aproximadament dels 14 als 20 anys en el noi i dels 12 als 18 en la noia, tot i que varia segons l’individu.
Durant aquest període s’esdevenen uns canvis importants que afecten la personalitat total i creen un estat de crisi personal que influeix en la conducta de l’individu L’expressió d’aquesta situació conflictiva varia extraordinàriament segons l’ambient familiar i segons l’actitud que la societat adopta de cara a l’adolescent L’inici dels canvis de l’adolescència sol correspondre als primers grans canvis endocrins, els quals possibiliten les transformacions corporals de la pubertat desenvolupament de les gònades i aparició dels caràcters sexuals secundaris caràcter sexual Els canvis psicològics…
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…
amor
Psicologia
Literatura
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…