Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
passió
Filosofia
Psicologia
Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una tan gran polarització de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.
L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals Descartes considera sis passions fonamentals o primitives admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa, mentre que Spinoza només parla de tres desig, joia i tristesa, a les quals redueix totes les altres
equilibri
Psicologia
Integració dels processos psíquics.
L’equilibri psicològic o mental es caracteritza per l’absència d’excentricitats i per una coherència i estabilització fonamentals de la conducta personal En el seu sentit dinàmic, entès com a procés més que no com a pur resultat, l’equilibri és un sistema de compensacions de les pertorbacions externes per mitjà de les activitats de l’individu en la doctrina freudiana, l’equilibri brolla del fet que els somnis, les sublimacions, etc, compensen de les frustacions externes i repressions internes Per a les teories de l’aprenentatge i del condicionament, l’equilibri, com a estabilització de les…
deliri crònic
Psicologia
Tipus de deliri les manifestacions, els mecanismes constitutius i l’evolució del qual són extremament variables i que per la seva importància ocupa un lloc destacat en la patologia mental de l’adult.
Tant la definició com la classificació de les seves formes clíniques han estat objecte de llargues polèmiques Actualment hom centra l’interès en els trastorns primaris i fonamentals que provoquen l’aparició del deliri crònic confusions mentals infeccioses, alcoholisme, encefalitis i encefalopaties, paranoies i parafrènies, desordres afectius i passionals, etc Com a construcció intellectual i pensament que no corresponen a la realitat, les idees i els temes delirants poden ésser sistematitzats o polimorfs, i alhora poden gaudir d’una incoherència plena o d’una lògica tan…
psicologia comunitària
Psicologia
Camp d’estudi de la relació entre sistemes socials entesos com a comunitats i el comportament humà i la seva aplicació en la prevenció dels problemes psicosocials i el desenvolupament humà integral.
Es treballa des de la comprensió dels seus determinants socioambientals i a través de la modificació d’aquests sistemes socials, de les relacions psicosocials establertes i del desenvolupament de la comunitat Els principis fonamentals de la psicologia comunitària són autogestió dels subjectes o comunitats que constitueixen la seva àrea d’estudi, la qual cosa significa que tota transformació es realitzarà amb i sobre tots els individus involucrats en la relació el centre de poder o empoderament recaurà sobre la comunitat unió entre teoria i pràctica per aconseguir una explicació…
grafologia
Psicologia
Estudi del caràcter d’una persona a través de la seva escriptura.
Es basa en el principi segons el qual certs moviments físics de l’home es relacionen amb les seves disposicions psíquiques Les emocions, les temences, les alegries, les angoixes i en general tots els impulsos que procedeixen del cervell obliguen a donar una determinada resposta muscular segons els graus de contracció i de dilatació que condiciona la mà a uns traços concrets La grafologia estableix una relació entre la ment i l’escriptura i afirma que la configuració gràfica depèn del temperament de l’individu Per tal que l’anàlisi grafològica sigui vàlida, cal interpretar l’…
arquetip
Psicologia
En la psicologia de Jung, terme que significa les imatges primitives el conjunt de les quals constitueix un fons comú a tota la humanitat i que dóna origen als contes, llegendes, mites o deliris inconscient col·lectiu
.
Terme originàriament enunciat per sant Tomàs, Jung l’utilitza en la seva teoria psicològica per a designar els elements estructurals de l’inconscient collectiu, estructures innates universals i formes a priori que representen allò que és genèricament i específicament humà En la seva qualitat de representacions psíquiques de l’instint en l’àmbit simbòlic i espiritual constitueixen normes de conducta heretades, una forma de disposició congènita a l’acció davant d’una necessitat psíquica En tant que corresponen a aquelles vivències típiques fonamentals de l’ésser humà, el nombre d’…
estadi
Psicologia
Període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà.
La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’…
corrent de consciència
Psicologia
Expressió, generalitzada per William James, d’allò que la consciència presenta com a trets fonamentals: el fet de canviar incessantment i el d’una simultània continuïtat.
El caràcter canviant de la consciència és tal, en efecte, que un estat de consciència una percepció, un sentiment, etc mai no és donat de nou idènticament car la situació del subjecte va essent sempre diferent, tot i que l’objecte de consciència pugui ésser el mateix Simultàniament, però, hom ha d’afirmar una continuïtat de consciència, tot i que hi siguin observables espais lacunars com els del temps de somni i malgrat, també, que la unió íntima dels estats de consciència sigui difícilment perceptible Sobre aquest punt, James parla d’estats de consciència substantius , que es…
complex d’Èdip
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, conjunt inconscient i organitzat dels impulsos amorosos i hostils que l’infant experimenta enfront dels seus pares o substituts.
En la forma positiva es presenta semblantment al mite d’Èdip desig de la mort del progenitor del mateix sexe i desig sexual envers el progenitor de sexe oposat en la forma negativa és a la inversa Normalment, ambdues formes van integrades en la forma completa del complex, el qual comença a dos o tres anys, és viscut intensament entre tres i cinc anys durant l’estadi fàllic i fineix a cinc o sis anys en entrar l’infant en el període de latència En el nen la situació afectiva creada pel complex a l’últim desapareix, car l’infant tem d’ésser castigat amb la castració a causa dels impulsos i de…
caràcter
Psicologia
Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, i expressats en formes peculiars de conducta.
El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament , concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l’individu, i a diferència de la personalitat , concepte que aplega aspectes biològics i constitucionals generalment exclosos del caràcter Klages distingeix en el caràcter la matèria , és a dir, la dotació d’aptituds, la natura , o sigui els mòbils i interessos, i l' estructura , que són les modalitats dinàmiques d’expressió Aquestes diferents dimensions del caràcter són recollides per les…