Resultats de la cerca

Aquesta modificació del comportament, que generalment es reflecteix en un augment de la productivitat, no és deguda a l’acció de l’experiment sinó que és conseqüència de l’atenció especial que reben en efectuar-se l’experiment S'interpreta com una demostració de la importància dels factors socials, sovint més influent que les condicions físiques de treball A partir d’aquí es desenvolupà tota la línia d’investigació sobre relacions humanes a l’empresa, actualment un dels temes dominants en aquest àmbit d’aplicació de la psicologia Fou detectat per primera vegada cap al 1920 en la…

Cadascuna d’aquestes unitats, que constitueix un esquema, conté una xarxa de relacions que formen un concepte Els esquemes no sols indiquen la manera com s’emmagatzema el coneixement de l’entorn a la memòria, sinó que collaboren activament en la integració de nous coneixements o en la modificació dels existents

Es diferencia de l’acte voluntari, bé que no comporta un simple automatisme, ans més aviat una certa modificació de l’atenció, de tal manera que aquesta es fa exclusiva i és sostinguda sense esforç De valor pràctic en l’ordre educacional, la suggestió és provocada sovint amb finalitats terapèutiques N'és un tipus, entre altres, la hipnosi

La dinàmica de grup investiga els processos i canvis que es donen dins un grup i els factors que el determinen, i hom l’aplica en psicosociologia i pedagogia, sovint, en la forma dels anomenats training groups L’objecte d’aquests grups consisteix a procurar un canvi en llurs participants, presos com a individus, mitjançant la modificació del grup concret Una personalitat destacada dins aquest camp és Kurt Lewin, que el 1945 creà el Research Center for Group Dinamics

Es treballa des de la comprensió dels seus determinants socioambientals i a través de la modificació d’aquests sistemes socials, de les relacions psicosocials establertes i del desenvolupament de la comunitat Els principis fonamentals de la psicologia comunitària són autogestió dels subjectes o comunitats que constitueixen la seva àrea d’estudi, la qual cosa significa que tota transformació es realitzarà amb i sobre tots els individus involucrats en la relació el centre de poder o empoderament recaurà sobre la comunitat unió entre teoria i pràctica per aconseguir una explicació…

Aquesta conducta és constituïda pel conjunt de respostes als diversos estímuls ambientals En els organismes superiors —mamífers, éssers humans— la majoria d’aquestes respostes són apreses Hom distingeix entre el condicionament clàssic i el condicionament operant El primer es refereix a la conducta neurovegetativa, emocional i afectiva, i el segon explica la conducta relacionada amb la resolució de situacions problemàtiques

Aquesta expressió forma part de la terminologia pròpia d’alguns enfocaments psicopedagògics cognoscitivistes El conjunt d’esquemes de coneixement d’un individu en configura l’estructura cognoscitiva Es tracta, doncs, d’estructures mentals de coneixements que incorporen informacions provinents de l’exterior i les emmagatzemen en la memòria connectant-les amb altres elements de l’estructura cognoscitiva Els esquemes de coneixement són estructures dinàmiques que es poden anar modificant com a resultat d’un procés d’aprenentatge Com més informació contingui un esquema de coneixement, com més…

Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies superficials , o…

Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…