Resultats de la cerca

D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid 1885 El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles 1897 Des del 1887, publicà regularment articles sobre història del País Valencià a la revista valenciana El Archivo Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra Ḥayy ibn Yaqẓān 1900, d’Ibn Ṭufayl

Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…

Llicenciada en filologia clàssica 1966 i diplomada en biblioteconomia i documentació 1974 Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983 Durant aquest període, i amb la collaboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa…

Filla de l’uròleg Narcís Serrallach i Mauri, féu els estudis de l’Escola de Bibliotecàries 1930-33 La seva vida laboral transcorregué a la biblioteca del Seminari de Química i Farmàcia de la Universitat de Barcelona 1937-75, que gràcies al seu impuls i amb la collaboració de les empreses del sector esdevingué un exemple de biblioteca especialitzada, amb una collecció important d’obres de consulta, serveis de traducció i d’obtenció de documents, i el servei de fotocòpies instaurat el 1940 Mostra de la seva inquietud professional fou l’estada a la biblioteca de ciències de la Universitat de…

Nascuda a Cuba, retornà amb la seva família a Barcelona, on féu els primers estudis A l’inici de la Guerra Civil Espanyola tornaren a Cuba, on Rovira rebé la formació universitària en biblioteconomia 1938-41, que culminà amb el doctorat en filosofia i lletres 1950-52 La seva tesi, Los epígrafes en el catálogo diccionario , fou publicada el 1952 i reeditada el 1966 Fou professora de biblioteconomia a la Universitat de l’Havana 1952-54 i directora de la biblioteca de la Universitat Catòlica de Santo Tomás de Villanueva, a la mateixa ciutat 1953-60 Dirigí la revista Cuba bibliotecológica 1953-60…

Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, fou vicedirector de la biblioteca universitària de Ferrara, llavors sota la direcció de Llucià Gallissà, i ocupà la càtedra de llengua caldea de la Universitat de Bolonya 1794-98 Havent retornat llavors a Catalunya, i novament exiliat, s’establí a Roma com a bibliotecari dels prínceps Barberini Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de Robert Holmes o la traducció…

Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un…

Arxivística L’Associació d’Arxivers de Catalunya, entitat fundada el 1985 i que el 2011 disposava de gairebé 800 membres, va modificar la seva denominació al desembre del 2010 D’aleshores ençà, el seu nom és Associació d’Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya D’aquesta manera es fa palesa l’evolució de la professió, que s’adapta als nous temps, en què la majoria de documentació es genera i es distribueix per via digital L’arxiver assumeix així un paper fonamental en les polítiques de gestió de la informació en les administracions públiques i en les empreses privades A partir del curs…

Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol  Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n’ordenà i n’inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…

Arxivística L’ICA, l’entitat internacional professional de més alt nivell en el camp de l’arxivística, va aprovar una nova normativa de descripció arxivística Records in contexts, que té en compte el paper de les tecnologies i el desenvolupament de normatives similars en els camps de les biblioteques i els museus Al juliol va néixer el portal web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya, que recull informació, normativa i enllaços relacionats amb aquesta temàtica Un altre dels projectes importants de la Generalitat, que es va iniciar a finals del mes de novembre del 2016, i al qual…