Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
pomera salvatge

Fulles i fruit de la pomera salvatge
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alt, més o menys espinós, de fulles ovals crenades, de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les, i de fruits en pom, de 2 a 3 cm de diàmetre, acerbs o dolcencs.
Es fa en boscs i matolls, a una gran part d’Europa
Pinsos Hens
Agronomia
Fàbrica de pinsos composts fundada a Barcelona el 1958.
Les seves installacions són a Barcelona Zona Franca, Reus Baix Camp, Saragossa, Silla, Dos Hermanas i Torre Pacheco Múrcia És la primera empresa de l’estat en aquest ram El 66% del capital pertany a Cargill Incorporated de Minneapolis EUA Les seves vendes foren de 16577 milions de pessetes el 1985 i ocupava 345 empleats
wassabi
Agronomia
Gastronomia
Botànica
Arrel picant de la Wasabia japonica, o Eutrema japonicum, molt emprada en la cuina japonesa com a condiment, generalment en forma de pasta o ratllada.
Unió de Pagesos
Agronomia
Sindicat agrícola, fundat l’any 1974.
Amb voluntat d’aplegar totes les capes socials del camp català, nasqué com a oposició als sindicats oficials, les Hermandades franquistes i la política de monopolis El seu òrgan d’informació, formació i debat és La Terra nom del butlletí de l’antiga Unió de Rabassaires , el primer número del qual aparegué al juliol del 1975 El 1976 l’organització es donà a conèixer públicament en l’assemblea celebrada al monestir de Poblet, i celebrà el primer congrés constituent a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Fou legalitzada pel maig del 1977 Fou membre de la Coordinadora de Organizaciones de…
blat de moro Bt
Agronomia
Blat de moro genèticament modificat al qual s’ha addicionat material genètic procedent del bacteri Bacillus thuringiensis (Bt) mitjançant tècniques de biologia molecular.
El B thuringiensis es troba de forma espontània en el sòl El material genètic d’interès d’aquest bacteri produeix una proteïna, anomenada Bt delta endotoxin , que resulta mortal per a les larves del taladre del blat de moro Ostrinia nubilabis , una plaga important d’aquest conreu Aquesta proteïna és força selectiva, de manera que no resulta perjudicial per a insectes d’altres ordres El Bt ha estat disponible com a insecticida microbiològic des de la dècada del 1960, mentre que el blat de moro Bt s’introduí a partir dels anys noranta La utilització del blat de moro Bt evita haver d’aplicar…
lloc
Cases típiques d’un lloc menorquí
© Fototeca.cat
Agronomia
Unitat d’explotació agrària, normalment familiar i en règim de parceria a mitges, típica de Menorca.
La seva superfície total oscilla entre les 10 i les 500 ha, però la conreable ho fa només entre les 5 i les 100 ha De fet, el màxim i el mínim de terra productiva s’ajusta sensiblement, segons la seva qualitat, a les possibilitats i les necessitats d’una família L’espai productiu es divideix en conradís terra conreable i marina bosc o garriga El conradís és generalment de secà, i és sotmès tradicionalment a un sistema de guaret biennal És dividit en tres sementers , dels quals només hom en conrea un cada any dels altres dos, l’un descansa i serveix de terra de pastura sementer de rostoll, i l…
regadiu
Agronomia
Terreny de conreu que és regat.
En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs…
cacau

Detall d’una planta de cacau
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.
El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C Necessita precipitacions superiors a 1250 mm anuals i que la durada de l’estació seca no…
orelló
Agronomia
Cadascuna de les dues peces metàl·liques o de fusta en forma d’aletes que, a un costat i a l’altre del dental de l’arada tradicional, serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes.