Resultats de la cerca

El 16 de març, després d’anys d’inestabilitat política i de presidències interines que ostentaven els presidents del Parlament, Moldàvia va nomenar un nou president del país Nicolae Timofti va ser elegit gràcies a la unió dels partits europeistes, però també per la deserció de tres diputats comunistes que van fer que s’assolís la llargament desitjada majoria de 61 diputats sobre 101 que la Constitució exigeix per a aquest càrrec El nou president, jutge de 63 anys, és un decidit europeista i va iniciar el seu mandat amb una visita a Brusselles i l’establiment de negociacions amb empreses…

L'actualitat política del país va estar marcada per l'aclaparadora victòria del governant Partit d'Acció Popular PAP en les eleccions legislatives del setembre del 2015, amb una quota de vot del 69,9% i 83 dels 89 escons del Parlament El partit, que ha guanyat totes les eleccions des dels primers comicis, l'any 1965, es va recuperar així del mínim històric del 60% assolit l'any 2011 i es va imposar al principal partit de l'oposició, el Partit dels Treballadors, que es va quedar amb només sis escons La poca demanda global i l'alentiment de la Xina, un dels principals socis comercials de la…

El 26 de setembre, l’electorat àzeri va ser convocat per a validar un total de 29 esmenes a la Constitució, que van ser aprovades per un marge d’entre el 90% i el 95% dels votants –cada esmena es votava separadament– Es considera que aquestes esmenes reforcen el poder del president Äliyev Tanmateix, abans del referèndum, el règim va alleugerir la pressió habitual sobre els mitjans de comunicació i va alliberar alguns presos polítics, probablement per netejar la seva imatge internacional La principal opositora, Khadija Ismayilova, va ser alliberada al mes de maig, encara que va continuar sota…

El president Faure Gnassingbé va ser reelegit per a un segon mandat de cinc anys en obtenir el 60% dels vots en la consulta celebrada el 4 de març Faure, en el poder des de la mort del seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, va aconseguir quasi el doble de vots que el dirigent opositor Jean-Pierre Fabre, candidat de la Unió de Forces del Canvi UFC, amb el 33%, el qual no va acceptar la derrota tot argumentant que s’havia produït frau en contra seva En el si de l’oposició, les diferències personals i ideològiques entre els dos dirigents de la UFC, Jean-Pierre Fabre i Gilchrist Olympio, es van…

Després de l’anullació de les eleccions celebrades el 25 d’octubre de l’any 2015, el procés polític va entrar novament en turbulències i va costar gairebé un any tornar a fer eleccions, previstes inicialment per al 9 d’octubre de 2016 Entremig, però, també hi va haver una greu catàstrofe natural, el 4 d’octubre, quan l’huracà Matthew va arrasar el sud del país i va deixar més d’un miler de morts i gairebé 200000 refugiats Finalment, el 20 de novembre es va fer la primera volta de les eleccions presidencials, a les quals es van presentar 27 candidats Igual que va passar en els anteriors…

A l'abril, es van celebrar les eleccions legislatives, monopolitzades per l'economia del país Els tres anys de decreixement del PIB, el deute duplicat en l'última dècada i la crispació del Govern sortint entre els conservadors i el partit socialdemòcrata van originar uns resultats que van permetre formar un govern de dreta, gràcies a la coalició entre el Partit del Centre 49 escons, el Partit de Coalició Nacional 37 i els populistes Autèntics Finlandesos 38, que van sumar un total de 124 escons dels 200 possibles El partit socialdemòcrata va perdre 8 escons i va obtenir-ne 34 En el nou Govern…

La inestabilitat al delta del Níger, els atemptats d’Abuja i les disputes en el si del Partit Democràtic del Poble PDP, en el poder per consensuar un candidat per a les pròximes eleccions van capitalitzar l’agenda política en un any en què la federació celebrava el 50è aniversari de la independència dels britànics Al delta, ric en petroli, una facció del Moviment d’Emancipació del Delta del Níger MEND, que rebutjava l’acord de l’octubre del 2009, va continuar amb els segrestos de tècnics estrangers que treballen en les empreses d’hidrocarburs i els atacs contra les seves installacions…

Entre el gener i l’abril del 2013 la primera ministra laborista, Julia Gillard, va anar perdent popularitat a favor de Tony Abbott, líder de l’opositor Partit Liberal Nacional Aquesta tendència es va accentuar quan al febrer el partit dels verds, que formava part de la coalició governamental, va abandonar el Govern, i després que Kevin Rudd, el seu rival dins del Partit Laborista ALP, promogués una votació que va forçar la dimissió de Gillard, la qual a més es va retirar de la política, i que el va convertir en el líder del partit i primer ministre Malgrat el cop d’efecte, a les…

Mauritània no va ser una excepció en relació amb els seus veïns magribins i durant el 2011 va ser escenari de protestes i mobilitzacions que, tanmateix, van tenir una intensitat i un impacte menor que en altres països àrabs El Govern, dirigit pel president Abdel Aziz, el general que va dur a terme el cop d’estat l’any 2008 i va ser escollit en les eleccions del 2009, va haver de fer front a diverses manifestacions organitzades per la Coordinadora de la Joventut del 25 de febrer, d’una banda, i protestes organitzades per partits d’oposició, fonamentalment islamistes, de l’altra Tot i que les…

L’actualitat política del país va estar marcada per la celebració de les eleccions a la cambra baixa La coalició governamental Barisan Nacional BN, encapçalada per l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU, va tornar a guanyar les eleccions, però per primer cop a la història, la coalició opositora Pakatan Rakyat PR va obtenir més quota de vots La resposta, segons els analistes, cal buscar-la en les diferències entre el primer ministre i l’ONMU, al poder des de la independència del país l’any 1957 Per una banda, el primer ministre Najib Razak va centrar la campanya en la defensa de les…