Resultats de la cerca

El passeig dels Anglesos de Niça l’endemà de l’atemptat amb un camió que va atropellar mortalment 84 persones el 14 de juliol © Michel Abada  L’atemptat gihadista del 14 de juliol a la ciutat de Niça va colpejar de nou França, esdevinguda objectiu preferent internacional des del 2015 Fins a 84 persones van morir atropellades per un camió llançat contra una multitud durant la celebració de la festa nacional francesa Un mes abans, el 13 de juny a París, un policia i la seva dona van morir apunyalats per un altre presumpte gihadista francès Aquests atacs van consolidar…

El 7 d’abril, a Estocolm, un camió va atropellar un grup de persones, quatre de les quals van morir, i quinze van resultar ferides La commoció va ser enorme en un país on fins ara no s’havien produït atemptats multitudinaris De seguida, es van produir unes 10 detencions, i un dels detinguts va ser acusat de ser-ne l’executor directe Però, lògicament, el fet va afavorir l’auge de les organitzacions d’extrema dreta, particularment dels Demòcrates Suecs Aquest partit, que a les darreres eleccions, el 2014, ja va obtenir el 13% dels vots, té com a objectiu immediat controlar els…

En l’atemptat més mortífer des de la caiguda del president Siad Barre, el 1991, un camió bomba va causar, el 14 d’octubre, la mort d’almenys 500 persones a Mogadiscio, la capital Cap grup es va atribuir l’atemptat però el Govern va responsabilitzar les milícies islamistes Al-Xabab, que mantenen la seva capacitat militar malgrat el desplegament de les forces de la Missió de la Unió Africana AMISOM, les ofensives de l’exèrcit somali i els atacs amb drons perpetrats pels Estats Units També van ser bombardejades amb drons nord-americans posicions de l’Estat Islàmic EI, una…

El país va viure un any convuls, sobretot en l’escena internacional, atès que hi va haver xocs diplomàtics amb els Estats Units, l’Aràbia Saudita i la Xina L’afer que va centrar gran part de l’atenció mediàtica van ser les picabaralles entre el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i el president nord-americà, Donald Trump, perquè aquest últim va anunciar la renegociació del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord ALCAN o NAFTA i la imposició d’aranzels a productes canadencs tan estratègics com són la fusta i l’acer Parallelament, a l’agost, els Estats Units i Mèxic van arribar a un…

A principis d’abril, Saadedin el Othamni –islamista moderat del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD i exministre d’Afers Estrangers– va ser nomenat primer ministre, i va formar un nou govern de coalició que va aglutinar sis partits diferents Després d’un període de quasi sis mesos des de les eleccions del 7 d’octubre de 2016, el rei del Marroc va retirar l’encàrrec inicial de formar govern al secretari general del PJD i fins llavors primer ministre, Abd al-Ilah Binkiran, i va traslladar la petició al seu company de partit Tot i haver estat la força més votada va obtenir 125 dels…

En una visita a un camp de refugiats sahrauís al sud d’Algèria al mes de març, el secretari general de les Nacions Unides es va referir a l’annexió del Sàhara Occidental per part del Marroc com a “ocupació”, paraules que posteriorment va matisar però que van provocar la indignació del Govern d’aquest país © UN Photo / Evan Schneider Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van guanyar les eleccions legislatives del 7 d’octubre, obtenint 125 escons dels 395 del Parlament –18 més que en les eleccions del 2011– Aquests resultats van permetre al primer ministre i…

Les eleccions parlamentàries van confirmar Angela Merkel, al capdavant del CDU, com a cancellera d’Alemanya, malgrat perdre el 15% dels vots respecte als anteriors comicis, fet que la va obligar a pactar una nova Gran Coalició de govern amb l’SPD © CDU / Laurence Chaperon Alemanya va afrontar el 2017 com un any electoral, amb un lideratge conservador de la CDU, consolidat a l’entorn de la cancellera Angela Merkel, i una alternativa al centreesquerra encapçalada per un moderat expresident del Parlament Europeu Martin Schülz, de l’SPD En aquest sentit, poques setmanes després que el…

La geografia física El relleu El relleu presenta una gran simplicitat En el Terciari, diversos moviments tectònics transformaren l’antic sòcol precambrià, recobert de sediments, bàsicament de gresos i basalts, en una cubeta voltada de blocs aixecats en altiplans i fins i tot en massissos muntanyosos La part central, deprimida, correspon al desert de Kalahari les altes terres que l’envolten tenen altituds oscillants entre 1500 i 3000 m, i comprenen els altiplans del Transvaal, del Witwatersrand, de l’alt Veld i del Lesotho, els altiplans del Karroo, a la província del cap de Bona Esperança, i…

La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…

La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…