Resultats de la cerca

Julius Maada Bio, exmilitar i candidat del Partit del Poble de Sierra Leone SLPP, va arribar a la presidència, ja que va obtenir el 51,8% dels vots en la segona volta de les eleccions, celebrades el 31 de març Maada Bio va derrotar Samura Kamara, l’aspirant del Congrés de Tot el Poble APC, en el poder, que va aconseguir el 48,2% dels vots Entre les primeres mesures adoptades per Maada Bio van destacar la gratuïtat de l’ensenyament de primària i secundària, el control dels funcionaris públics i la instauració d’un dissabte mensual dedicat a la neteja dels carrers, l’anomenat “…

El dirigent opositor Patrice E Trovoada va ser designat primer ministre pel president Fradique de Menezes en obtenir la seva formació, l’Acció Democràtica Independent ADI, la majoria en les eleccions celebrades l’1 d’agost L’ADI va aconseguir 26 escons dels 55 en joc mentre que el Moviment d’Alliberament de São Tome i Príncipe MLSTP, 21 El Partit de Convergència Democràtica PCD, aliat de l’MLSTP, en va obtenir tan sols 7 P E Trovoada, que ja havia estat primer ministre el 2008, va substituir en el càrrec Rafael Branco, el líder de l’MLTSP En la seva primera intervenció pública, va afirmar que…

L’exprimer ministre Evaristo Carvalho va ser elegit president del país en la segona volta de la consulta, celebrada a l’agost, en obtenir el 100% dels vots vàlids a causa de la retirada de l’altre candidat, Manuel Pinto da Costa Carvalho, d’Acció Democràtica Independent ADI, la formació del primer ministre Patrice Trovoada, havia estat proclamat guanyador en la primera volta, però la comissió electoral va rectificar per anullar-ne el resultat Denunciant irregularitats en contra seva, Pinto da Costa, president sortint, no es va voler presentar a la segona volta, en la qual es va registrar una…

Després d'una setmana d'intenses protestes i disturbis, el 23 de gener el primer ministre conservador, Geir H Haarde, va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 9 de maig Dos dies després va dimitir el ministre d'Economia, el socialdemòcrata Björgvin Sigurdsson, l'artífex de la controvertida decisió de salvar les tres principals entitats financeres del país amb fons públics, tal com van fer els seus homòlegs europeus Les protestes continuades, però, van forçar la dimissió en bloc de la coalició de govern el 26 de gener L'encàrrec de dirigir el Govern interí va recaure sobre la…

Els continuats atacs del grup islamista Boko Haram i els preparatius de les eleccions generals, previstes per al febrer del 2015, van capitalitzar l’agenda política del país africà més poblat 170 milions d’habitants i que és alhora la primera potència del continent, ja que supera Sud-àfrica en el PIB Amb vista a les eleccions, les dues principals formacions, el Partit Democràtic del Poble PDP i el Congrés de Tots els Progressistes APC, van escollir el seu candidat per a les presidencials Pel Partit Democràtic del Poble, va ser designat l’actual president Goodluck Jonathan, que optarà a la…

Durant els primers mesos del 2017, el president Joko Widodo va haver de fer front a les tensions polítiques i religioses més greus de les darreres dues dècades Si bé s’insistia a parlar d’Indonèsia com una democràcia modèlica de majoria musulmana, la pressió política dels grups islamistes conservadors va qüestionar el suposat model de tolerància amb les minories Durant mesos, es van succeir manifestacions contra el governador cristià de Jakarta, Basuki Tjahaja Purnama també conegut com Ahok , per haver acusat els oponents polítics d’utilitzar versos de l’Alcorà amb finalitats electoralistes…

El nou Govern de Beata Szydło va anunciar l’inici d’un programa de reformes socials i polítiques radicals a Polònia © Oficina del President de Polònia L'any va estar marcat per la celebració d'eleccions generals i presidencials Les eleccions presidencials celebrades al maig van suposar l'inici de la fi dels governs de centredreta de Plataforma Ciutadana PO, que després de vuit anys de govern va veure com el candidat del partit Llei i Justícia, Andrzej Duda, derrotava el candidat del PO, el llavors president Bronisław Komorowski Les eleccions generals celebrades a l'octubre també les va…

Les milícies d’Ansar Eddine controlen la meitat nord de Mali, on varen imposar una versió extremista de la xaria, i van iniciar la destrucció dels mausoleus de la històrica ciutat de Timbuctú © Dreamstime El 20 de desembre, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar, per unanimitat i després d'intenses negociacions, una resolució que dóna llum verda al desplegament d'una força africana de 3300 efectius encarregada de recuperar el nord de Mali, en poder de tres grups islamistes Ansar Eddine, el Moviment per la Unicitat i Gihad a l'Àfrica de l'Oest MUGAO i Al-Qaida del Magrib…

Al mes de gener, diversos grups rebels que combatien el règim de Baixar al-Assad, com l’Exèrcit dels Mujahidins, el Front Islàmic i el Front dels Revolucionaris de Síria, van llançar una ofensiva al nord del país contra l’Estat Islàmic de l’Iraq i de Llevant EIIL, vinculat a Al-Qaida, grup que també lluitava contra el règim, però que, al mateix temps, intentava imposar-se com a única autoritat en el si de la rebellió L’EIIL és l’antic Estat Islàmic de l’Iraq EII, grup gihadista que ja havia enviat combatents a Síria el 2011 i allà havia creat el Jabhat al-Nusra, tot i que després els dos…

Res no apuntava que seria fàcil l'any en què el primer ministre, David Cameron, assolia l'equador del seu mandat El referèndum per la independència d'Escòcia, la crisi econòmica i les retallades, o la trama judicial sobre les relacions entre els grans mass media i el poder instituït, van ser reptes importants que no formaven part de l'agenda política, però que s'havien de resoldre abans que qualsevol altre assumpte En l'àmbit de la crisi econòmica, el Govern de Cameron va anar esmolant un discurs d'euroescepticisme que, en primer lloc, va mantenir la Gran Bretanya al marge del pacte d'…