Resultats de la cerca

Trobada de Michelle Bachelet esquerra amb el president electe de Xile, Sebastián Piñera dreta © Direcció de prensa Presidencia de la República de Chile La presidenta Michelle Bachelet va tancar el darrer any de mandat amb la defensa del seu llegat de reformes, entre les quals cal incloure la de l’educació, la fiscal i la laboral Però aquesta opinió no va ser compartida per l’oposició de dreta ni per alguns sectors de la seva coalició de centreesquerra, i tampoc pels grups polítics i socials de l’oposició d’esquerres, que van combatre les reformes de Bachelet perquè…

L’11 de març, es va produir el traspàs de poders entre la presidenta sortint, Michelle Bachelet, i el president entrant, Sebastián Piñera, guanyador de les eleccions del desembre del 2017, el qual va iniciar el segon mandat presidencial, després de l’anterior entre els anys 2010 i 2014 Durant els primers mesos del nou mandat, Piñera, del partit conservador Renovació Nacional, va prioritzar la lluita contra la pobresa i la reforma de les pensions i els impostos També va incrementar les relacions amb la Xina, que ja és el seu primer soci comercial El país, però, va continuar…

Després de guanyar les eleccions al final del 2013, al gener la presidenta Michelle Bachelet va encetar un nou mandat de govern en què havia de posar en marxa l’ampli programa de reformes que va defensar en la campanya electoral Entre aquestes destaquen la reforma educativa, sobre la qual va prometre establir un sistema gratuït universal, i la reforma tributària necessària per a obtenir els recursos indispensables per a palliar les desigualtats creixents, i també per a finançar les reformes esmentades Entremig, però, la presidenta va haver de negociar molt a fons cada una de les…

En la segona ronda de les eleccions presidencials, celebrades el 17 de gener, va guanyar el candidat de l’aliança de centredreta, Sebastián Piñera, amb el 52% dels vots, resultat que representa un tomb polític històric després de 20 anys de govern de la coalició entre socialistes i democratacristians, l’anomenada Concertació Democràtica Això va provocar una crisi interna entre els grups que donaven suport a l’anterior Govern, perquè molts van considerar que més que una victòria de Piñera s’havia produït una derrota del candidat de la Concertació, el democratacristià Eduardo Frei…

Un any més el ritme de les exportacions es va moderar a causa de la baixada de la demanda internacional de productes primaris, especialment la provinent dels països europeus, i a la vegada també es va notar un dinamisme comprador més baix de la Xina Amb aquests antecedents, el creixement econòmic es va reduir sensiblement en comparació amb l’any anterior, encara que gràcies a la dinàmica expansiva del consum intern es va aconseguir mantenir una pujada del 4% en el PIB La construcció pública i privada, junt amb el sector immobiliari, va seguir la tendència a l’alça, igual que les vendes d’…

El darrer any del seu mandat, la presidenta Michelle Bachelet va haver de fer front a la recessió econòmica provocada per la crisi internacional La caiguda dels preus de les primeres matèries va afectar el coure, el principal producte d'exportació de Xile, i la depreciació del dòlar va tenir conseqüències negatives per a les exportacions de fruites, peix i altres productes alimentaris També va haver un descens força acusat del consum intern, al voltant del 6%, que va influir en un augment significatiu de l'atur En definitiva, les previsions van indicar una caiguda del PIB propera…

La presidenta, Michelle Bachelet, va tenir alguns problemes polítics a principi d'any, quan es va veure esquitxada per un cas de corrupció en què estava implicat un fill seu D'altra banda, al mes de maig va decidir remodelar el Govern, per tractar de superar les dificultats que estava tenint per a tirar endavant les lleis que havien de posar en marxa les reformes a les quals s'havia compromès, en particular la dels sistemes educatiu i laboral Cal recordar que Bachelet ha de fer front a l'oposició, a la vegada que ha de fer equilibris polítics dins la coalició que li dóna suport,…

La geografia L’illa, de forma allargada, té una longitud de 238 km i una amplada de 84 km A l’est hi ha la serralada de les Blue Mountains, amb un punt culminant de 2257 m a l’oest s’estén un planell calcari, que ocupa pràcticament tota l’illa És molt afectada pels ciclons La temperatura mitjana anual és de 27 °C, i la pluviositat anual, de 1980 mm L’economia és basada principalment en el sucre, la bauxita i el turisme L’agricultura ocupa el 18% de la població activa i proporciona el 7,8% del producte nacional brut Els conreus més destacats són la canya de sucre, les bananes, el cafè i el…

La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…

La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de…