Resultats de la cerca

L’any va començar amb un canvi de direcció política rellevant, després de la dimissió del primer ministre, Mihai Tudose, que va perdre el suport del seu propi partit per les desavinences amb el líder del Partit Socialdemòcrata PSD, Liviu Dragnea El president romanès, Klaus Iohannis, va demanar a l’eurodiputada socialdemòcrata Viorica Dăncilă que agafés les regnes del Govern Dăncilă es va convertir en la primera dona al capdavant d’un executiu romanès i en la tercera cap de govern de Romania en poc més d’un any L’enfrontament entre la Fiscalia Anticorrupció i el Govern va ser una constant…

El 4 d'octubre hi van haver eleccions parlamentàries al Kirguizistan, que van representar la consolidació de les opcions governants El Partit Socialdemòcrata, amb el 27,5% dels vots, va obtenir 38 escons d'un total de 120 12 més dels que ja tenia, mentre que l'opositor Respublika/Ata-Jurt, amb el 20,3% dels sufragis, en va treure 28 23 menys Amb aquests resultats, els partits que donen suport al president socialdemòcrata Almazbek Atambàiev es van unir al voltant del primer ministre sortint, l'independent Temir Sariev, que va tornar a ser nomenat al càrrec el 5 de…

La privatització de la companyia elèctrica DONG Energy a les mans de Goldman Sachs va provocar al principi d’any una crisi política que es va saldar amb la ruptura del Govern de centreesquerra, la sortida del Partit socialista SP de la coalició i una gran fragilitat parlamentària el darrer any de legislatura Malgrat l’àmplia desaprovació popular de la privatització recollida a les enquestes, la primera ministra Helle Thorning-Schmidt va tirar endavant l’operació i ràpidament va aconseguir formar un nou gabinet de coalició amb els liberals i un pes reforçat del partit socialdemòcrata…

Durant els primers quatre mesos de l’any, la fragilitat del Govern de Jan Fischer va impedir adoptar mesures per revifar l’economia del país, que es trobava fortament debilitada arran de la crisi internacional El transitori Govern del primer ministre Fischer, que havia governat de forma provisional el país durant dotze mesos arran de la caiguda del Govern de Mirek Topolánek ODS en plena presidència txeca de la Unió Europa, va acabar amb la celebració al mes de maig de les eleccions legislatives El Partit Socialdemòcrata Txec CSSD de l’exprimer ministre Jiri Paroubek va guanyar…

A l'abril, es van celebrar les eleccions legislatives, monopolitzades per l'economia del país Els tres anys de decreixement del PIB, el deute duplicat en l'última dècada i la crispació del Govern sortint entre els conservadors i el partit socialdemòcrata van originar uns resultats que van permetre formar un govern de dreta, gràcies a la coalició entre el Partit del Centre 49 escons, el Partit de Coalició Nacional 37 i els populistes Autèntics Finlandesos 38, que van sumar un total de 124 escons dels 200 possibles El partit socialdemòcrata va perdre 8 escons i va…

El 2017 va estar marcat per fortes convulsions socials, especialment en dues qüestions clau impulsades pel nou Govern socialdemòcrata romanès, sorgit de les eleccions del desembre del 2016 la reforma fiscal i la flexibilització de les lleis anticorrupció Ambdues propostes van ser fortament criticades des d’institucions comunitàries europees Aquesta darrera proposta implicaria la reducció de les competències de la Direcció Nacional Anticorrupció DNA i que el Ministeri de Justícia, a través de la Inspecció Judicial del Consell Superior de Magistratura, tingués un major control…

L’any va estar marcat per la celebració d’eleccions legislatives i presidencials, fet que va paralitzar gran part de l’activitat legislativa durant mesos Al mes de març, el socialdemòcrata Miloš Zeman va assumir la presidència del país en substitució del controvertit Václav Klaus, després de la victòria de Zeman, en segona volta al mes de gener, sobre el candidat conservador, Karel Shwarzeberg Un fort escàndol polític va sacsejar la política txeca durant la primera meitat de l’any, fet que va fer caure el Govern del primer ministre, Petr Nečas La cap de Gabinet de Nečas i sis…

El tema de la immigració va marcar la política danesa del 2011 El Govern de Rasmussen, que des de feia quatre anys tenia el suport parlamentari de l’ultradretà Partit Popular Danès DF, va pactar a mitjan maig amb aquest partit l’establiment de controls fronterers “intensius i permanents”, amb l’argument de controlar l’evasió fiscal i la delinqüència organitzada A l’inicial toc d’atenció de Durão Barroso, va seguir, primer, l’absolut silenci dels ministres de justícia i interior de la UE, més tard el posicionament favorable de Silvio Berslusconi i Nicolas Sarkozy, que van advocar per una…

Després d'una setmana d'intenses protestes i disturbis, el 23 de gener el primer ministre conservador, Geir H Haarde, va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 9 de maig Dos dies després va dimitir el ministre d'Economia, el socialdemòcrata Björgvin Sigurdsson, l'artífex de la controvertida decisió de salvar les tres principals entitats financeres del país amb fons públics, tal com van fer els seus homòlegs europeus Les protestes continuades, però, van forçar la dimissió en bloc de la coalició de govern el 26 de gener L'encàrrec de dirigir el Govern interí va…

L’entrada de Macedònia a la UE i l’OTAN va continuar marcant bona part de l’actualitat política internacional al país Els processos d’adhesió oberts amb tots dos organismes es van mantenir bloquejats per Grècia pel contenciós sobre el nom de Macedònia Dins el procés de negociacions entre la UE i el Govern macedoni es va seguir insistint en la necessitat d’aplicar reformes en sectors clau com l’Administració pública, el transport, l’energia, la justícia o l’agricultura Per a aquesta darrera, es van aprovar ajuts per valor de 18 milions d’euros a principi d’any per donar suport a reformes en el…