Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
winnebago
Etnologia
Individu d’un poble amerindi establert fins al segle XVII a l’E de l’actual estat de Wisconsin, sobretot a les vores del llac de Winnebago.
A causa de llur participació en la guerra dels sioux Black Hawk contra els colons blancs 1831, foren foragitats cap a Iowa, i després cap a Nebraska 1865 Poble sedentari, es dedicava principalment a l’agricultura i a la collita de l’arròs silvestre Participaven en la caça comunitària del bisó a les praderies S'organitzaven en clans exogàmics, agrupats en dues grans divisions l’aire divisió alta i la terra divisió baixa L’any 1990 eren uns 6 500 individus, repartits entre les reserves de Nebraska i Wisconsin
wichita
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua caddo, que habitava el territori comprès entre la conca mitjana de l’Arkansas (Kansas) i la del Brazos (Texas).
Actualment estan relegats en restaven uns 700 l’any 1995, dels quals només 38 parlants de la llengua wichita a les reserves d’Oklahoma occidental Agricultors sedentaris, es dedicaven també a la caça del bisó Habitaven en wigwams comunitaris, no tenien organització en clans i practicaven la inhumació
votiac | votiaca
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent al grup finès oriental, establert a les terres de l’actual República dels Udmurts.
Caçadors i agricultors, fins al principi del s XX practicaven el conreu altern molts camps romanien anys en guaret, vivien en cabanes de terra actualment en blocs d’edificis de dues o més peces, amb teulada punxeguda i utilitzaven eines agrícoles de fusta Les dones fan gerres de fang sense torn
vogul
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins l’okrug autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia.
Els voguls o mansis es dediquen sobretot a la caça i a la ramaderia de rens i bovins A l’estiu habiten en cabanes còniques cobertes d’escorça de bedoll, i a l’hivern en petites cabanes quadrangulars de troncs Conserven molts elements del folklore tradicional cants, llegendes, culte de l’os, etc Practiquen el xamanisme
visaia
Etnologia
Individu d’un poble malai que dóna el nom a les illes Visayas, però que s’estén també a les illes veïnes (sud de Luzon i de Mindoro, nord i costes occidentals de Mindanao).
Constitueix la població més nombrosa de les Filipines uns 28 000 000 h a la meitat dels anys noranta, és a dir, més de la tercera part de la població total L’activitat tradicional del visaies és l’agricultura i la pesca Posseeixen una cultura desenvolupada Han rebut la influència successiva d’elements de civilització vèdics, bramànics i búdics, i posteriorment adoptaren part de les característiques generals de la civilització hispanitzada dels habitants cristians de les Filipines Són centres culturals importants les ciutats de Cebu, Iloilo, Dumaguete Universitat i San Carlos Els visaies es…
daiak
Etnologia
Individu pertanyent a alguna de les ètnies protomalaies de raça indonèsica localitzades a l’illa de Borneo, de la qual constitueixen la població indígena, i que parlen llengües del grup indonèsic.
Comprenen poblacions diverses —els grups kayan i kenyah, les tribus ngaju i els iban, entre les més importants— sense cap sentiment comú d’identitat, per bé que culturalment presenten semblances considerables En general, basen la seva subsistència en el conreu itinerant de l’arròs, amb la cacera i la pesca com a activitats complementàries Treballen la fusta, el ferro i els metalls preciosos L’habitatge en les “cases llargues” comunals és un costum usual, per tal com les comunitats daiaks són força igualitàries Tanmateix, els kenyah i els kayan presenten un grau d’estratificació remarcable El…
coreà | coreana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment la península de Corea i l’illa de Cheju i que s’estengué, durant l’ocupació japonesa (1910-45), a la Xina, al Japó i a la Sibèria.
Originaris de migracions tungús del tercer millenni aC al segle V dC, sotmeses a influències xineses del segle II aC ençà i consolidades com a grup nacional a partir del segle IV dC, els coreans són de raça sínida amb influències tungús Són d’estatura superior als japonesos i inferior als xinesos del nord, i es caracteritzen pels pòmuls elevats, la mandíbula inferior més avançada i el cabell especialment fosc i estirat L’economia és essencialment agrícola La religió tradicional, el xamanisme, perdura en els costums rurals El confucianisme hi fou introduït al segle I aC, i el…
xeiene
Etnologia
Individu d’una tribu de llengua algonquina.
Al segle XVII els xeienes poblaven la zona central de l’actual Minnesota, i al segle XVIII foren desplaçats cap a l’oest pels europeus fins a l’alt Missouri, on adoptaren l’horticultura Al final del mateix segle, empesos pels dakotes, hagueren d’emigrar cap al SW, al peu de les muntanyes Rocalloses Wyoming i Colorado, on esdevingueren caçadors del bisó Vers la meitat del segle XIX es dividiren en dos grups els xeienes del nord uns 2000 individus el 1970, que habiten actualment una reserva de Montana, i els del sud uns 3000 el 1970, que, amb els arapahos, ocupen un territori d’Oklahoma…
cherokee
Etnologia
Individu d’un poble indi d’Amèrica del Nord, pertanyent a una branca meridional dels iroquesos que habitava al sud dels Apalatxes (part dels estats actuals de Virgínia, Carolina del Nord i del Sud, Geòrgia, Tennessee i Alabama).
Els cherokees constituïen un dels grups més nombrosos dels indis del nord de Rio Grande 22 000 individus el 1650 Llur cultura era semblant a la dels muskogees i a la d’altres pobles de l’àrea del SE Practicaven l’agricultura intensiva i vivien agrupats en uns 200 poblets confederats i organitzats en clans i amb una forta estratificació social L’organització familiar era matrilineal, i l’organització política, dual Oferiren una gran resistència a la colonització i lluitaren a favor dels anglesos en la revolució americana el 1835 foren totalment desposseïts de llurs terres i s’establiren vora…
buriat | buriata
Etnologia
Individu de la branca septentrional dels mongols que habita prop del llac Baikal, a la República Federal dels Buriats, als okrugi autònoms buriats d’Ust’-Orda i Aga, al nord de la república de Mongòlia (Selenge) i a l’extrem nord de la regió autònoma de la Mongòlia Interior (oest de Khajlar).
El nombre total de buriats era d’uns 400 000 a primers anys noranta a la República dels Buriats representen el 23% de la població i a Mongòlia el 2,4% Originàriament caçadors i pescadors xamanistes, esdevingueren ramaders i agricultors nòmades i adoptaren el lamaisme com a religió Habiten en iurtes, que han substituït progressivament per cases de fusta, de planta quadrangular i octagonal, i estan organitzats en famílies patrilineals, clans i confederacions de clands Al s XIII eren establerts al llac Baikal, d’on foren expulsats per pobles d’origen turc i mongòlic Al s XVII els russos els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina