Resultats de la cerca

Quan la variable pren valors discrets, tots els rectangles tenen la mateixa amplada i llur altura és proporcional a la freqüència corresponent al punt on el rectangle és situat Quan la variable és contínua, els rectangles són contigus i l’àrea de cadascun d’ells, que té per base un cert interval de la variable, és proporcional al valor global de la freqüència corresponent a l’interval

Aplanar Operació que consisteix a martellejar en calent una eina anomenada plana, que es colloca sobre la superfície de la peça que es vol aplanar Calar Tècnica decorativa que consisteix a fer forats en una planxa de ferro per tal d’aconseguir un dibuix trepanat Els forats es feien amb un cisell o una serra i es polien amb la llima Cargolar Operació que consisteix a corbar una barra de ferro en calent sobre si mateixa, tot generant formes enrotllades en espiral Cisellar Tècnica decorativa que consisteix a fer unes incisions en la superfície del ferro, rebaixant el metall sense treure matèria…

El seu traçat es redueix a dibuixar les direccions dels cossos parallelament a la projecció dels eixos coordenats, relacionant amb ells les mesures d’alçada, amplada i profunditat Definit el pla del quadre, les projeccions de les arestes del tríedre sobre el pla no són donades en llurs veritables magnituds, sinó que tindran una magnitud menor Això equival a dir que totes les línies de l’espai paralleles a un pla del tríedre es veuran reduïdes en la mateixa proporció La relació entre la magnitud sobre el pla del quadre d’una de les arestes i la seva veritable magnitud és denominada coeficient…

Cases de Banyoles Planta baixa de la Pia Almoina, can Fornells i can Paulí, amb arcs transversals Totes tres cases ara formen el Museu Arqueològic i Comarcal Escala 1/400 JMoner El tipus habitual de cases que es van bastir a les viles medievals de Catalunya, a redós generalment d’un focus de poder, era el d’unes construccions recolzades les unes amb les altres, amb façana a un camí o carrer tot formant-hi una espècie de pinta o espina L’espai físic ocupat per les unitats familiars era un rectangle llarg i estret, una part del qual l’ocupava la casa, i la resta es destinava a hort o lloc per a…

Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…

Aquest teixit forma part del fons del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona núm inv 28 232 És un vellut tallat d’un sol cos, llavorat i anellat amb or sobre fons de tafetà Fa 126 cm per 60,5 cm Va ser adquirit per la Junta de Museus el 1914, juntament amb la collecció de Josep Pascó Es tracta probablement d’una producció italiana o valenciana de la segona meitat del segle XV La decoració és en diagonal i fa una línia corba inclinada a l’esquerra o a la dreta alternativament, alternança que ocupa tota l’amplada del teixit Una magrana de mida gran, collocada al costat esquerre de la peça,…

Segell que utilitzava el procurador de la Ciutat de Barcelona a Sabadell 1468 AHS La vila de Sabadell és situada al centre de la comarca del Vallès Occidental, en una suau plana a la riba dreta del Ripoll La població s’originà durant el segle XI dins el terme del castell d’Arraona a partir de tres elements articuladors el mercat, l’església de Sant Salvador i una antiga cruïlla de camins, centrada per l’eix est-oest de l’antiga Via Augusta i el camí nord-sud de Barcelona a Manresa Les primeres mencions del mercat daten dels anys 1050 i 1064, en què apareix citat en relació amb l’església “…

Les poblacions del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat conserven encara nombroses restes de muralles i defenses del període del gòtic, que constitueixen una important font d’informació des del punt de vista poliorcètic, arquitectònic i urbanístic Moltes corresponen al regnat de Pere III, especialment de la dècada del 1360, però es pot parlar, almenys documentalment, de la construcció de muralles i defenses abans i després dels anys seixanta del segle XIV La documentació, la toponímia i els vestigis arquitectònics mostren com, almenys des del segle XIII, deixant a banda el cas…

Portalada que s’obre al Carrer Major, al costat del campanar romànic reaprofitat de l’església que va precedir l’actual ECSA - FBoixadera L’església parroquial de Sant Miquel de Cardona ocupa un indret central dins el que fou la vila emmurallada del segle XIV Té una portalada inacabada que dona a la plaça de la Fira i una altra, al Carrer Major, que presenta arquivoltes en gradació i que, fins al 1936, tingué una escultura de sant Miquel al timpà Es tracta d’una església gòtica d’una única nau amb tres ogives, capçada per un absis de set costats, de la mateixa amplada que la nau i que n’és…