Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
sèrie alternada
Matemàtiques
Sèrie els termes de la qual són alternativament positius i negatius ( sèrie).
John Wallis
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Veritable precursor del càlcul infinitesimal, efectuà nombroses aportacions, com ara diversos desenvolupaments en sèrie, productes infinits un dels quals per al càlcul de π, les fraccions, els exponents negatius i fraccionaris, els logaritmes, la cicloide, etc Aplicà la matemàtica a la física, com, per exemple, en l’estudi que féu dels cossos inelàstics per a la Royal Society
Ars magna
Matemàtiques
Tractat d’àlgebra de Gerolamo Cardano editat a Nuremberg el 1545.
Representa el primer intent de teoria sistemàtica d’equacions, i inclou alguns càlculs amb nombres negatius, bé que ell mateix no els admetia També conté els treballs posteriors del seu deixeble Ludovico Ferrari, amb l’estudi de les equacions de quart grau i llurs solucions L’aparició d’aquesta obra inicià la controvèrsia entre Tartaglia i Cardano
Brahmagupta
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom indi.
Treballà a l’observatori d’Ujjaen Coneixedor del sistema posicional de numeració amb 9 xifres, emprà també el zero i exposà regles per a operar amb els nombres negatius En el seu llibre Brāhmasphuṭasiddhānta 628 aplicà mètodes matemàtics a l’astronomia i estudià la resolució d’equacions determinades i indeterminades de primer i de segon grau En el Khaṇḍakhādyaka tractava de l’astronomia d’Āryabhaṭa Tingué una gran influència sobre la ciència islàmica
binomi de Newton
Matemàtiques
Fórmula per a calcular la potència enèsima d’un binomi, anomenada també teorema del binomi.
En el cas que l’exponent n del binomi sigui un nombre natural, la fórmula pot ésser demostrada per inducció, i la seva expressió és on els coeficients n k , anomenats coeficients binomials , són donats per la fórmula Aquesta expressió, que ja utilitzà NTartaglia, fou ampliada per INewton en el cas d’exponents negatius i fraccionaris i per LEuler en el cas d’exponents irracionals En el cas, però, que l’exponent n no sigui un nombre natural, l’anterior expressió esdevé una sèrie infinita i, per tant, només té sentit quan la sèrie és convergent, cosa que imposa certes limitacions…
relació d’equivalència
Matemàtiques
Relació binària entre els elements d’un conjunt que permet d’establir una classificació d’aquests elements de tal manera que resti cadascun en una classe, dita d’equivalència, i aquestes classes no tinguin cap element comú.
Perquè una relació sigui d’equivalència cal que sigui reflexiva, simètrica i transitiva relació Tota relació d’equivalència estableix una classificació del conjunt i tota classificació determina una relació d’equivalència Són equivalents dos elements que pertanyen a la mateixa classe El conjunt de les classes considerada cadascuna com un nou element és anomenat conjunt quocient del conjunt de partida C per a aquesta relació R , i s’escriu C/R Una aplicació d’un conjunt en un altre determina una relació d’equivalència entre els elements del conjunt original, prenent com a equivalents dos…
nombre enter
Matemàtiques
Nombre que determina quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
La manera més simple d’introduir els nombres enters, positius i negatius, és imaginar una escala gràfica en la qual, a partir d’un punt elegit com a origen i designat amb el nombre zero , que no és positiu ni negatiu, hom senyala segments iguals en un sentit i en l’altre, designats amb els nombres naturals successius 1, 2, 3, , als quals hom afegeix, per tal de distingir els sentits, el signe + o el signe - Des d’aquest punt de vista, hom pot dir que un nombre enter és un nombre natural precedit d’un signe +o- Aquesta manera d’introduir els nombres enters, que és molt útil des…
mesura signada
Matemàtiques
Mesura que pot prendre valors positius i negatius, és a dir, que té valors reals qualssevol no necessàriament positius.
addició
Matemàtiques
Operació consistent a fer correspondre a cada parell d’elements d’un determinat conjunt un altre element del mateix conjunt, anomenat suma.
La definició específica d’addició varia segons els elements als quals hom la vulgui aplicar Entre nombres naturals, el resultat de l’addició, és a dir, la suma, és el nombre natural que representa el conjunt que és reunió de dos conjunts sense elements comuns que representin els addends Si A té dos elements, A = {a,b}, i B té tres elements, B = {c,d,e}, la reunió A∪B = {a,b,c,d,e} té cinc elements, 2 + 3 = 5 Entre nombres reals, el resultat de l’addició és obtingut sumant o restant els valors absoluts dels addends segons que aquests siguin del mateix signe o de signe contrari El signe de la…