Resultats de la cerca

Una ellipse que giri al voltant del seu eix menor determina un ellipsoide aplatat , anomenat també esferoide oblat i una ellipse que giri al voltant del seu eix major determina un ellipsoide allargat , anomenat també esferoide prolat Quan a=b=c=r l’ellipsoide esdevé una esfera de radi r

Introduí un mètode per a controlar les fórmules de la lògica seqüencial mitjançant les taules de veritat És conegut pel fet d’haver proposat el 1920 els sis temes lògics polivalents, especialment trivalents, amb independència de Łukasiewicz Establí també una teoria general de les proposicions elementals 1922, i estudià els problemes dels grups de mots en el llenguatge, amb independència dels resultats obtinguts per Markov

Hom fa l’ajust a partir del coneixement de parells de valors x,y obtinguts observant una mostra, com la capacitat pulmonar i l’edat Deixant de banda l’ajust purament gràfic allisatge, habitualment hom pren una funció f x lineal, exponencial, polinòmica, etc i se suposa que y=f x +ε, on ε és un residu aleatori o soroll, i els paràmetres que defineixen la funció són determinats pel mètode dels mínims quadrats

Si l’aplicació és lineal, l’operador és anomenat lineal En general hom aplica els qualificatius de les funcions als operadors Així, operador invers té el mateix sentit que aplicació entre funcions inversa Els operadors més importants són els obtinguts mitjançant combinacions de derivades operadors diferencials , o mitjançant combinacions d’integrals operadors integrals En mecànica quàntica, hom associa un operador a cada magnitud física o observable Aquest operador, en actuar sobre la funció d’ona que representa l’estat d’un sistema quàntic, permet de calcular el valor que…

, x n = 0, φ 2 x 1 , x 2 ,, x n = 0,, φ k &x 1 , x 2 ,, x n = 0 El mètode consisteix a formar la funció + λ 2 φ 2 x 1 ,, x n + λ 2 φ 2 > x 1 ,, x n , + + λ k φ k x 1 ,, x n , on λ 1 ,, λ k són constants indeterminades, anomenades multiplicadors de Lagrange les n derivades parcials de ϕ igualades a 0 juntament amb les k condicions constitueixen un sistema de n + k equacions i n + k incògnites λ 1 ,, λ k , x 1 , , x n Atès que aquest sistema constitueix només una condició necessària que la solució del problema ha de satisfer, cal comprovar, un cop resolt el sistema, si els…

Usualment hi ha les llistes d’un cert nombre de valors d’una variable i els valors corresponents d’una altra que és funció de la primera, els quals són disposats generalment en columnes paralleles aquesta configuració final és anomenada taula de la funció En són exemples la taula de quadrats, de cubs, de logaritmes, de sinus, de cosinus, de tangents, de paràmetres astronòmics, etc La taula de sumar o de multiplicar pot ésser feta usant un quadrat dividit en 81 cases quadrades disposades formant nou files i nou columnes les 9 cases de la primera fila i les 9 de la primera columna contenen…

Dit d’una altra manera, cal cercar els anomenats coeficients de regressió a 1 , a 2 , , a n , b , tals que facin mínima la distància al quadrat d 2 y, a 1 x 1 + + a n x n +b Si hom representa els valors de les variables estadístiques en l’espai ℝ n + 1 , aleshores l’hiperplà y = a 1 x 1 + + a n x n + b és dit de regressió per a n = 1, hom té la recta de regressió , i per a n = 2, el pla de regressió En el cas que n = 1, la recta de regressió y = ax + b té per coeficients on x i , y i són els valors de les variables, i x, y , les seves esperances o valors mitjans En el núvol de…

El mètode dóna, a més, el polinomi p x / x-a , i així, d’una forma successiva, hom pot arribar per reiteració a determinar totes les solucions reals del polinomi És, però, un mètode de comprovació i no pas un algorisme de resolució El mètode és el següent sigui, per exemple, el polinomi x 2 + x - 2 hom escriu els coeficients 1, 1, -2, i a continuació, suposat un valor qualsevol escollit entre els divisors del coeficient independent que en aquest cas és -2, per exemple 1, hom fa els càlculs següents És a dir, el primer coeficient resta igual al segon hom suma el producte del primer coeficient…

El concepte d’aproximació resta determinat per la natura del conjunt o espai sobre el qual hom calcula i, alhora, per la mètrica o distància definida en ell Donat un espai funcional on hi ha definida una mètrica, aquesta permet de definir una topologia, la qual, a la vegada, ens dóna el concepte de proximitat Un cop fixat l’espai on hom opera i la mètrica que ens definirà la noció d’aproximació, el procés del càlcul numèric es resumeix de la manera següent recull de les dades inicials I del problema dades d’entrada, determinació d’un algorisme de càlcul A , i obtenció de resultats R Aquest…