Resultats de la cerca

Féu diversos estudis d’anatomia, fisiologia i patologia anatòmica És conegut sobretot per la descripció que féu de les acumulacions de follicles limfàtics de la mucosa intestinal, que són conegudes com a plaques o nòduls de Peyer

Doctorat en medicina a Cervera 1775, compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intelligència de l’espanyola i llatina , inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829, i que fou editada el 1998 Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català , conservat en diversos manuscrits en versions diferents Li ha estat atribuïda una Ortografia catalana , manuscrita i perduda, però és probable que s’alludeixi a una part de la Gramàtica S’ha especulat amb la possibilitat que intervingués en la polèmica…

Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica  Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del…

Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B Peset i Aleixandre , catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de…

Estudià a la Universitat de València Fou pare de Joan B Peset i Vidal Es distingí per la seva activitat durant l’epidèmia colèrica del 1833 Liberal, patí persecucions durant el regnat de Ferran VII Escriví Tratado Medicoquímicofísico de la influencia del aire en la vida del hombre 1834 i Disertación criticomédica de la preferencia que tienen las fórmulas purgativas de Mr Le Roy 1836, totes dues entorn de sistemes per a guarir el còlera Fou metge de l’hospital de València 1835-49

Fill de Joan Baptista Peset i Vidal  i pare del metge i polític Joan Baptista Peset i Aleixandre  Doctor en medicina 1875 i ciències fisicoquímiques 1879, fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica de la universitat valenciana Entre d’altres investigacions, el 1879 assenyalà la inactivitat polarimètrica de certs productes sintètics i aplicà els raigs X per demostrar adulteracions medicamentoses Publicà Tratado de terapéutica 1894 i altres estudis professionals, així com treballs sobre història de la medicina al País Valencià

Fill de Vicent Peset i Cervera  i pare del metge i historiador de la medicina  Vicent Peset i Llorca Perit químic 1901 i mecànic 1905, obtingué els doctorats de medicina 1907, ciències químiques 1908 i dret 1909 Amplià estudis mèdics 1908 amb Fresenius a Wiesbaden i amb Ogier i Bertillon a París Fou a Sevilla catedràtic de medicina legal i toxicologia 1910-16 i director del laboratori bacteriològic 1911-16 Participà en el I Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Havent tornat a València 1916 hi dirigí l’Institut Provincial d’Higiene, l’edifici del qual costejà, i continuà la seva tasca…

Fou l’introductor de la foniatria a l’Estat espanyol Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF El 1960, Fundà l’Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia AELFA Impartí cursos d’ensenyament de logopèdia , a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i d’especialització de Pedagogia del Llenguatge de l’Escola Diocesana de Magisteri de Barcelona És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en deu volums 1968-87, entre els quals un sobre el cant i la dicció amb Montserrat Caballé i Enric Guitart i un…

Fou deixeble de Sherrington, i després metge i professor al Neurological Institute de Montreal Realitzà valuoses investigacions sobre neurocitologia, determinà la relació existent entre certes àrees de l’escorça cerebral i algunes funcions intellectuals i ideà, juntament amb Otfried Foerster 1873-1941, un mètode per a tractar quirúrgicament formes d’epilèpsia localitzada

Publicà, entre altres obres, Patologia del simpatico 1915, Trattato di biotipologia umana 1939 i Trattato di endocrinologia 1949