Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Agustí Maria Gibert i Olivé

Agustí Maria Gibert i Olivé
© Fototeca.cat
Literatura
Medicina
Metge i escriptor.
Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891
Paul Brousse
Història
Política
Medicina
Metge i polític.
Membre actiu de la Primera Internacional, fou expulsat de França pels fets de la Comuna 1871 i s’installà a Barcelona, on participà en la revolució republicana del 1871 i d’on també fou expulsat Residí a Suïssa i més tard tornà a França Repudià la violència i fundà el partit socialista-possibilista 1881 Fou president del consell municipal de París el 1905 Publicà La propriété collective et les services publics 1883
Octavi Bellver
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Medicina
Metge, dibuixant i periodista.
Llicenciata en medicina, conreà també el dibuix i l’aquarella amb el pseudònim de Joan Sanuy Emigrà a Amèrica i s’installà a Buenos Aires Dins del camp del periodisme fou fundador de les revistes Caras y Caretas —de la qual dirigí la pàgina infantil— i El Negro Timoteo també fou collaborador a PBT Durant un temps residí a Montevideo Entre les seves obres cal esmentar Clarín de infantería , Vista de la Bahía de Montevideo 1899, Retrato del coronel Diego Lamas
Jaume Pi-Sunyer i Bayo

Jaume Pi-Sunyer i Bayo
Gaceta Médica Ilustrada, 116 (maig de 1936)
Medicina
Metge.
Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de…
Tomàs Tusó i Temprado
Medicina
Política
Militant obrer i metge.
Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional…
Jaume Valls i Dalfó
Medicina
Metge cirurgià.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile En aquest país es llicencià 1947 en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago També collaborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja…
Montserrat Gubern i Berroso
Economia
Medicina
Administradora d’hospitals.
Fill de metges, en esclatar la Guerra Civil fugí amb els seus pares al Marroc, Bèlgica, França i els Estats Units Cursà estudis primaris a Cuba i als Estats Units, posteriorment, l’any 1948, s’installà, juntament amb la seva família, a Puerto Rico Hi acabà el batxillerat en arts a la Universitat de Puerto Rico, i més tard obtingué el títol de mestria en Administració de Serveis de Salut, a la facultat de Ciències Mèdiques Treballà en la branca d’administració d’hospitals, i, entre el 1983 i el 1985, presidí el comitè…
Cristià Cortès i Lladó
Medicina
Metge.
El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit…
Jaume Isern i Rabascall
Medicina
Farmàcia
Metge.
Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià 1936 Allistat al cos de sanitat militar durant la Guerra Civil, on arribà al grau de capità metge, arran de la derrota republicana s’exilià a França 1939 i fou tancat al camp de concentració d’Argelers, d’on fugí L’any següent passà a Mèxic i tot seguit a Veneçuela, on s’installà Hi treballà com a metge als laboratoris Schering 1940, fundà els laboratoris farmacològics Protón 1942 i organitzà el departament de vendes dels laboratoris Sandoz També fundà els laboratoris Ergos CA 1950, un dels més importants del…
Joan Baptista Peset i Vidal
Medicina
Historiografia catalana
Metge i historiador de la medicina.
Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del…
,