Resultats de la cerca

A més, però, de la lògica pròpiament dita, actualment hom inclou sota el títol de lògica les investigacions metalògiques, les quals comprenen la teoria de la deducció o estudi de les propietats dels conjunts d’axiomes i la semàntica formal D’altra banda, no tot el que ha figurat històricament sota el nom de lògica —com és ara la hegeliana— entra avui dins l’àmbit d’aquesta, ni totes les investigacions pròpiament lògiques han estat consignades com a tals Malgrat aquesta dificultat, existeix una unitat bàsica de temàtica, separable de la filosofia, que permet de considerar la lògica com una…

Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter…

En lògica el problema del tractament formal dels predicats vagues ‘calb’, ‘roig’, ‘gran’, etc s’enfronta a l’aparició de paradoxes com la que resulta d’aplicar-hi un sorites per exemple ‘un home amb un cabell és calb doncs un que en tingui 2,3,,10 000, és calb’, fenomen ja analitzat pels grecs D’ençà de l’aparició de la lògica formal moderna, la posició dels lògics ha estat generalment la de considerar la vaguetat com una característica exclusiva sovint com un “defecte” del llenguatge, inabordable i irrellevant per a la lògica matemàtica clàssica Russell 1923 Entre aquells que…

La doctrina de l’apòfansi ha estat el fonament de la lògica aristotèlica, puix que aquesta considerava que la forma essencial del pensament era l’atribució d’un predicat a un subjecte, del qual resulta una proposició veritable o falsa

D’una banda, aquest mot s’oposa a problema, i, de l’altra, a definició, axioma o postulat Pel fet que hom utilitzi aquests enunciats al llarg d’una deducció, llur funció equival a la d’un principi i, de fet, constitueix la demostració categòrica del teorema Una proposició, considerada generalment com a axioma, pot esdevenir un teorema quan hom en fa veure la dependència respecte a unes altres proposicions més simples, però no pas més evidents La idea de deducció és essencial a la del teorema, però no la de demostració

Modernament, en la filosofia de la ciència hom pot distingir diverses concepcions relatives a la seva definició Per al corrent nomologicodeductiu, és l’enunciat sobre un fet que hom dedueix de la contrastació d’aquest amb diverses lleis generals Per als contextualistes, és un procés de comunicació pel qual hom fa intelligible una cosa a una altra persona Els realistes consideren l’explicació com l’exposició d’enunciats de tipus causal sobre fenòmens Darrerament, hom s’ha centrat també en el problema de la delimitació entre la descripció i l’explicació

En l’esquema logístic, doncs, hom prescindeix de la representació tradicional de proposició segons la qual aquesta consta d’un subjecte i un predicat units per la còpula ‘és’, que no és reconeguda sinó com una de les moltes formes possibles de proposició, i hom estableix, en canvi, que en les proposicions dividides per l’atomisme lògic en atòmiques i compostes un predicat és afirmat d’un argument Representacions quantificacionals de proposicions atòmiques són, per exemple, ‘Fx', on ‘x’ substitueix ‘Pere’, ‘F’ substitueix ‘corre’ o ‘és bo’, etc, i ‘Fx,y' o ‘Fx' segons que F substitueixi ‘…

Bé que en Aristòtil és una entre les diverses categories, la relació fou desenvolupada entre els escolàstics de manera que abraçava ja un camp molt més ampli de modalitats i subdivisions i en aquesta línia ha estat definitiva, contemporàniament, l’aportació d’E von Hartmann, el qual fa de la relació una categoria talment fonamental Urkategorie que inclou totes les altres categories És important, així mateix, la distinció tradicional entre la simple relació lògica , establerta només per la ment, i la relació pròpiament ontològica, o relació real , en el si de la qual l’escolàstica distingí…

El càlcul és objecte de la sintaxi lògica , i opera amb esquemes formals, independentment de tota significació o contingut, per tal d’evitar les ambigüitats i les impropietats del llenguatge ordinari Consta d’un conjunt de símbols elementals, d’unes regles de formació i combinació de símbols i d’unes regles de transformació Per a ésser vàlid, el càlcul ha d’ésser consistent, complet i decidible Esbossat ja en Ramon Llull i més tard en Leibniz, aconseguí el primer desenvolupament important amb l’àlgebra de la lògica del s XIX George Boole, Ernst Schröder, i ha estat perfeccionat per la lògica…

En teoria de conjunts, lleis donades per les igualtats i on les barreres indiquen els conjunts complementaris Les lleis de De Morgan se satisfan en tota Boole, àlgebra de