Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Santa Creu d’Olorda (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, amb el casal o antiga rectoria força malmès ECSA - J Todó L’església de Santa Creu d’Olorda és situada en el coll que hi ha darrere mateix del puig d’Olorda, contrafort occidental de la serra de Collserola Mapa 36-16420 Situació 31TDF219854 S’hi pot arribar des de Sarrià, per la carretera de Vallvidrera, o des de Molins de Rei, per la carretera d’Olorda MPP Història Tot i que el terme d’Olorda és mencionat des del 986, l’església de Santa Creu d’Olorda no és documentada fins el 1032, en una deixa testamentària d’un difunt anomenat Gasalter, que s’hi volia…
La moneda del comtat de Rosselló
Art romànic
El petit comtat de Rosselló, que comprenia poc més de la franja costanera dels plans rossellonesos, fou separat del grup Empúries-Peralada-Rosselló pel comte Gausfred I 931-991, que el cedí al seu fill Guislabert I del Rosselló 991-1013 La dotació de Guislabert comprenia també certs drets al comtat de Peralada * A diferència d’altres comtats catalans com els d’Empúries o Urgell, les troballes dels darrers anys no han modificat gaire el panorama de l’evidència de tipus monetaris De fet, des del temps de Botet i Sisó * , només s’ha pogut incrementar amb l’òbol de Gausfred II Tot això a desgrat…
Santa Maria de Gallecs (Mollet del Vallès)
Art romànic
Situació Vista del conjunt des del sector de migdia d’aquest temple d’un romànic molt evolucionat C Barbany-M R García Actualment el poble de Gallecs està incorporat al municipi de Mollet del Vallès, i l’església de Santa Maria està annexionada a la parròquia de Sant Vicenç de Mollet El temple és situat en un entorn rural d’hàbitat dispers, i s’hi accedeix per un trencant que porta fins a Mollet, que surt del quilòmetre 8,2 de la carretera de Sabadell a Granollers Després d’uns 800 m ja es pot veure l’església a mà dreta de la carretera, a l’altra banda d’un torrent També s’hi…
Sant Feliu del Racó o de Valrà (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Campanar i façana ponentina de l’església J M Masagué Poble situat al marge dret del riu Ripoll i al peu dels contraforts més orientals del massís de Sant Llorenç del Munt Pertany al municipi de Castellar del Vallès, del qual dista uns 2,500 km en direcció nord-oest Es troba a 380 m d’altitud L’església parroquial és a l’interior del petit nucli antic, i perfectament visible des de qualsevol punt Mapa L36-15392 Situació 31TDG218084 L’entrada a la població pot fer-se a través de sengles carreteres asfaltades que la uneixen, pel nord i pel sud, amb la carretera que va de Castellar del…
Castell del Papiol
ECSA - J. Todó
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest castell, restaurat i encara habitat, que presideix la població ECSA - J Todó El castell s’alça sobre la roca i la població, al puig del Papiol 135 m, que dista 4 km de Molins de Rei per la carretera de Sabadell Mapa 36-16420 Situació 31TDF174882 Història Aspecte de la sala romànica coberta amb volta de canó que avui es troba amagada per construccions gòtiques F Baltà El 18 de gener de l’any 1115 els comtes Ramon Berenguer III i Dolça infeudaren als germans Arnau Pere i Bernat Pere el castell del Papiol i l’honor del dit castell perquè el tinguessin,…
Granges de Santa Maria de Santes Creus
Art romànic
El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…
Bibliografia general referent al romànic a Catalunya
Art romànic
Repertoris, obres generals, guies de museus, obres auxiliars Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els llibres de la Frontera, coll Coneguem Catalunya, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Cerámica y vidrio , dins Ars Hispaniae , vol X, ed Plus Ultra, Madrid 1952 Ainaud i de Lasarte, Joan Romanesque painting , Windenfeld and Nicolson, Londres 1965 Ainaud i de Lasarte, Joan La pittura romanica in Spagna , Milà 1966 Ainaud i de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1973 Alcolea i Gil, Santiago Artes decorativas en la España Cristiana , dins Ars…
Sant Menna (Sentmenat)
Art romànic
Situació De l’antiga església romànica queda només aquest esvelt i sencer campanar separat de l’actual parròquia J M Masagué La vila de Sentmenat és situada al vessant d’una serra de 241 m d’altitud, al marge esquerre de la riera del mateix nom que la població Dista 10 km de Sabadell i comunica per la carretera que enllaça Molins de Rei amb Caldes de Montbui També creua Sentmenat la carretera que va de Polinyà a Castellar del Vallès Mapa 36-15392 Situació 31TDG282066 El campanar i les restes de l’església romànica de Sentmenat són al sector de migdia de la població, adossades a…
Comanda de Palau i Santa Magdalena (Palau-solità i Plegamans)
Art romànic
Situació Fragment del recinte murat de l’antiga comanda fet amb un parament de pedres regulars i ben disposades E Pablo Santa Magdalena és un petit veïnat que ocupa part del tossal on en època medieval hi havia hagut la comanda templera de Palau del Vallès, de la qual resten uns panys de paret i la capella, que en conserva el nom És a migdia de Palau-solità, dins el terme de Palau-solità i Plegamans, en una petita elevació del terreny a la riba dreta de la riera de Caldes Actualment l’església forma part de les dependències d’una casa de pagès i és destinada a diversos usos Mapa L37-15393…
Castell d’Oló (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Vista del poble vell de Santa Maria d’Oló coronat per l’església i l’indret on hi havia el castell, del qual avui tan sols resten unes poques romanalles J Pagans-TAVISA El castell d’Oló, conjuntament amb l’antiga església parroquial, presidia l’antic nucli poblacional encimbellat dalt un turó, de 546 m d’altitud, dreçat a la vall de la riera d’Oló i sota el qual s’arrauleixen els nous habitacles que eixamplaren la primitiva població, la qual, malgrat tot, encara senyoreja el poble i manté múltiples activitats humanes Long 2°02’10” - Lat 41°52’18” Per a anar-hi cal dirigir-se a Santa…