Resultats de la cerca

Es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Pinell, prop de la ribera Salada, però dalt la carena Hem de dir que el temple actual conserva ben poca cosa del temple original, romànic, potser només la ubicació, puix que l’edifici que veiem avui és el resultat d’un munt de refeccions i reformes que l’han desfigurat totalment D’aquí que no el puguem considerar romànic Pel que fa a la seva història direm que el dia 19 de desembre de 1096, Pere Ramon vengué unes terres a frec de l’església“ Sancti Tirssi ”, situades al terme de “ Castro Pinel ” i al lloc de la“ Coma de Tedmir ” aquesta…

No hem pogut trobar cap notícia històrica dels orígens d’aquest edifici, que cal situar en l’època alt-medieval De l’edifici que es conserva avui no podem veure’n cap vestigi romànic d’interès És possible que les reformes que sofrí el temple l’any 1761 feren perdre el poc que restava d’època original La part frontal de l’edifici, fins a mitja nau, fou afegida l’any 1866 i coberta amb una teulada de dos vessants embigats Podria haver estat part d’un atri exterior, incorporat a la planta del temple

Al nord-est del terme municipal de Pinell, prop ja del vessant que dóna al Segre, hi ha un munt de pedres que són les restes de l’antiga església de Santa Maria de Sant Mamet Si poc es el que ens ha quedat de l’edifici, no és gaire més el que hi ha de documentació Només sabem, per uns documents que guarda l’Arxiu Diocesà de Solsona, que Eriman i la seva muller Ermengard venen el 28 de març de 1026 a Gerard Burriel, i a la seva muller Ermengards, terres, cases… i l’església de “ Sancti Mametis ”, i que després, el 27 de novembre de 1032, Gerard i Ermengards la vengueren a Guadall i a la seva…

Sembla evident que cal cercar els orígens d’aquesta església en l’època romànica, tot i que actualment no hem pogut trobar-ne cap dada històrica Sabem només que abans el temple era dedicat a la Mare de Déu del Remei, però avui, a causa de la propera massia del Puit, és anomenada Santa Maria o Mare de Déu del Puit

De l’antiga església de Sant Salvador de Brics no resta cap vestigi arquitectònic Coneixem per la documentació que al poble de Brics, antigament Trevixs , situat a l’extrem meridional del municipi d’Olius, hi havia una capella primitiva sota la mateixa advocació de l’actual església parroquial En el testament de Guillem Isarn, del 20 de desembre de 1092, consta que donà un quintar d’oli a “ Sanctum Salvatorem de Trevigs ”, i també que li deixà l’alou que tenia a Llobera

D’aquest edifici no ha restat cap vestigi arquitectònic L’any 1077 apareix esmentada com a afrontació del mas Puig d’Olius, que el comte d’Urgell Ermengol IV, conegut per Ermengol de Gerp, i sa muller Llúcia donaren a Santa Maria de Solsona i a la seva canònica En la carta de consagració i dedicació de Sant Esteve d’Olius, del 21 de desembre de 1079, és citada l’església de “ Sant Michaelis de Campo ” Formava part de les possessions de Sant Esteve Al principi del segle XIV Jaume de Morea, avi dels nobles Lloberes, família destacada de Solsona per llurs actes benèfics i per les seves…

No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica El dia 21 de desembre de l’any 1079 el bisbe d’Urgell, Bernat, a instàncies del comte Ermengol IV, consagrà l’església de Sant Esteve d’Olius Dins la seva demarcació figurava inclosa l’església de Sant Ermengol

De l’església de Sant Joan no en coneixem cap vestigi arquitectònic que permeti estudiar-ne l’estructura física, si bé en tenim la situació hipotètica suggerida per Joan Serra i Vilaró Mossèn Serra dubtava a l’hora de situarla entre el mas Sant Joan i el molí de la Farga En aquest hi havia una església sota l’advocació de sant Joan, on es conservava, en temps d’aquest mossèn, una pica d’aigua beneita de pedra esculpida que l’historiador data del segle XIII, i que es feia servir de brocal del pou del molí de les Olives Serra i Vilaró continua dient que, en cas de situar-la en el mas esmentat,…

D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“ Cort de Sant Pere ”, amb el…

Quatre pedres escampades constitueixen el precari testimoni d’aquesta església, situada prop de Sant Pere de Graudescales Un document del 6 de novembre de 907 en demostra l’antiguitat En ell hom diu que Guisad II, bisbe d’Urgell, erigí en monestir i abadia de l’orde de sant Benet, l’església de Sant Pere d’Escales A la renúncia de Francemir fou proposat Bello com a abat de Sant Pere d’Escales, església que fou dotada, entre d’altres, amb la de Sant Mamet, que “ est in ipsa rocha ”, juntament amb les seves terres