Resultats de la cerca

Avui port principal del Rosselló, Portvendres és a 32 km al sud de Perpinyà, entre Cotlliure i Banyuls, i el seu terme s’estén fins als primers contraforts de la serra de l’Albera El “Port de Venus” Portús Veneris és esmentat al segle I pel geògraf Pomponi Mela i sembla una denominació lligada al temple de la Venus Pirinenca fanum Veneris o Aphrodisium , el qual esmenten Estrabó, Plini i Ptolemeu Per aquesta raó l’erudit Vossius cregué poder corregir el text de Mela, “inter Pyrenaei promontoria Portus Veneris, in sinu salso” “sobre el golf salat”, que sembla, en efecte,…

L’antic hospital de Vielha, o de Sant Nicolau des Pontèths, es troba prop de la boca de migjorn del túnel de Vielha, al 620 m d’altitud i a mà esquerra de la Noguera Pallaresa Fou erigit amb la missió d’acollir els vianants que havien de travessar el difícil port de Vielha, el pas tradicional de la Vall d’Aran a les terres ribagorçanes Pertany a la vila de Vielha iara compleix una funció de restaurant i de lloc de refugi dels excursionistes Es tracta d’un edifici allargassat, reconstruït en més d’una ocasió, el qual té al seu extrem meridional una capella d’una nau amb un campanar d’espadanya…

Aquesta església, avui desapareguda, fou el temple de l’hospital bastit al coll de la Perxa, al límit entre la Cerdanya i el Conflent El pelegrí o el viatger de l’edat mitjana que, pel Conflent, pujava a la Cerdanya, trobava al peu del camí, al final de la penosa ascensió, l’hospital de Santa Maria de la Perxa El coll de la Perxa, que als documents llatins pren el nom de portus de Pertica el port de la Perxa, era d’accés difícil durant l’hivern El nom li venia de les perxes plantades al sòl i que eren destinades a guiar el viatger sobre la neu S’hi arribava per la strata confíentana el camí…

Situació Una vista exterior de l’església des del nord-est a primer terme l’absis, al mur del qual és visible l’ opus spicatum F Tur Amb el nom de Pla de l’Arca és coneguda una contrada força extensa, enlairada a llevant del coll del Portús S’estén a migjorn de la carena de l’Albera on hi ha el coll del pla de l’Arca i no gaire lluny d’ell les ruïnes del mas del mateix nom, fins a les serres del Calze i de les Canals En aquesta rodalia neix el riu Llobregat de l’Empordà, que la solca, en el seu curs més alt, de llevant a ponent Les restes del’església de Sant Pere són a l’…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’estructura, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur El santuari de Santa Llúcia de la Jonquera, antiga església parroquial de Sant Miquel de Solans, es troba en un paratge desert dels vessants meridionals de l’Albera, vers el nord-est de la vila de la Jonquera, en un replà de la serra de Falqués i a migdia del castell de Rocabertí, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia La rodalia s’ha caracteritzat sempre pel poblament de masies escampades, moltes de les quals…

Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…

Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers, és el mas…

Situació Façana de ponent de l’església, rematada per un alt campanar d’espadanya, amb dos pisos de finestres, d’arcades força singulars, tant per l’estructura com per les mides J Bonell L’església parroquial de Santa Maria es dreça al bell mig de la vila d’Agullana, a la plaça de l’Església Mapa 220M781 Situació 31TDG875936 El principal accés a la vila d’Agullana és la carretera local que surt de la N-II i que s’agafa —anant en direcció a la frontera— uns 2 km abans d’arribar a la Jonquera el recorregut des de la N-II a Agullana és de 2, 5 km Una altra carretera local porta a Agullana des de…

Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…

Prehistòria i protohistòria Probablement l’home ja ocupava la comarca de la Cerdanya durant la primera fase del neolític o neolític antic entre els anys 6000 i 5000 aC, car està demostrada la presència de ceràmica cardial o montserratina, típica del neolític antic, a les comarques veïnes del Solsonès, l’Alt Urgell i Andorra a l’Alt Vallespir s’ha trobat ceràmica de transició entre el neolític antic i el neolític mitjà Del final del neolític antic, a l’entorn del 4000 aC, s’han trobat a la comarca diversos jaciments…